Definició
Les substàncies espermicides són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides, que s’empren com a mètode anticonceptiu introduint-les a la vagina per tal que impedeixin l’accés d’espermatozoides viables capaços de fecundar un òvul.
Fonaments, tipus i utilització
Les substàncies espermicides actuals presenten fonamentalment dos tipus d’accions. Els productes pròpiament espermicides contenen una substància activa, com el nonoxinol-9, que, en entrar en contacte amb l’espermatozoide, n’esquinça la membrana i el fa esclatar. D’altres productes contenen substàncies espermiostàtiques, com el clorur de benzetoni, l’acció del qual consisteix a alterar la motilitat de la cua de l’espermatozoide de manera que queda immòbil i no pot pujar en direcció a l’òvul. Per a simplificar els termes, tots aquests productes són anomenats espermicides.
A més de l’efecte espermicida, atesa la seva consistència, aquests productes constitueixen una barrera física que dificulta el pas del semen fins a l’úter. Tanmateix, però, aquest efecte obstaculitzador no és gaire eficaç i per a aconseguir un autèntic efecte de barrera mecànica els espermicides se solen combinar amb el preservatiu o el diafragma.
Actualment es troben comercialitzats una gran varietat d’espermicides que es presenten en diverses formes farmacèutiques. Els gels i les cremes són presentacions semifluides contingudes en envasos en forma de tub. Per a cada aplicació cal prendre una porció del contingut del tub, en una quantitat indicada en el prospecte del producte, que s’introdueix a la vagina amb l’ajut d’un aplicador. Si s’utilitzen conjuntament amb el diafragma o el preservatiu es poden aplicar directament sobre aquests dispositius. Els òvuls i les tabletes vaginals són presentacions en forma sòlida en les quals es troba individualitzada la dosi a aplicar en cada cas, que s’introdueixen a la vagina amb el dit. Els aerosols són presentacions fluides que es troben contingudes en un envàs a pressió on l’espermicida és barrejat amb una substància propel·lent. Per a aplicar-los, s’introdueix un aplicador a la vagina i en prémer el tap de l’envàs el producte surt a pressió tot formant una pel·lícula escumosa.
Tots aquests productes es comercialitzen amb les instruccions adequades al seu ús, però en qualsevol cas s’han d’aplicar sempre abans de cada coit per tal que actuïn des del primer moment davant de qualsevol espermatozoide que pogués entrar a la vagina, fins i tot abans de l’ejaculació. L’aplicació s’ha d’efectuar amb un temps d’anticipació necessari perquè el producte impregni bé el fons de la vagina. Alguns gels s’han d’aplicar fins una hora abans del coit, mentre que les cremes només necessiten de 2 a 3 minuts per a actuar. Les pastilles i els òvuls solen necessitar entre 5 i 10 minuts per a dissoldre’s i els aerosols són d’acció immediata. Es recomana que en aplicar-los la dona s’ajegui d’esquena amb les cuixes flectides. A més, perquè el producte no es desplaci del fons de la vagina durant el coit, es recomana d’evitar les posicions que poguessin facilitar que el producte surti fora de la vagina; així, per exemple, no es recomana que la dona adopti una posició vertical.
Aquests productes tenen un temps màxim d’activitat que pot anar de mitja hora a unes dues hores segons el producte; si el coit no s’efectua dins d’aquest període s’han de tornar a aplicar.
Després de l’ejaculació cal evitar les rentades vaginals durant algunes hores en general, si més no dues, per tal que no es dissolgui la substància i perdi efectivitat.
Si es realitza un nou coit cal aplicar novament l’espermicida i observar altra vegada el període de latència indicat en cada cas.
Avantatges, inconvenients i eficàcia
Aquests productes presenten el gran avantatge de la simplicitat del seu ús. Per a emprar-los no cal cap control mèdic especial i n’hi ha prou que se segueixin les instruccions indicades en el prospecte. Un altre avantatge dels espermicides és que en general són innocus, ja que solament actuen de manera local sense ésser absorbits per l’organisme. L’únic inconvenient que s’ha presentat en les parelles usuàries d’aquest mètode és que en alguns casos ocasionen una sensació d’escalfor o de cremor en aplicar-los, però que sol ésser transitòria i poc intensa.
A aquests inconvenients i avantatges s’afegeixen els del preservatiu i el diafragma, amb els quals se sol combinar per a augmentar-ne l’eficàcia.
La utilització dels espermicides com a únic mètode anticonceptiu solament proporciona una eficàcia mitjana, ja que l’índex de fracassos se situa entre el 10 i el 15%, és a dir, que anualment es produeixen embarassos no desitjats en 10 o 15 parelles de cada 100 de les que utilitzen aquest mètode. En la majoria dels casos, els fracassos són deguts a errors en l’aplicació i la utilització d’aquest mètode per no seguir les normes corresponents en cada presentació. L’eficàcia s’incrementa notablement quan es combinen amb un mètode de barrera mecànica. Així, la combinació de diafragma i espermicida té un índex anual de fracassos anuals del 5 al 10 %. La combinació del preservatiu amb espermicida es considera excel·lent, ja que solament té un índex anual de fracassos del 0% al 3%.