Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
lepidocrocita
Mineralogia i petrografia
Mineral dimorf de la goethita, que cristal·litza en el sistema ròmbic i presenta el fenomen del pleocroisme, fins i tot en preparacions gruixudes.
Es presenta juntament amb la goethita, de la qual és difícil de distingir-la
rentatge
Biologia
Mètode usat en microscòpia per a eliminar l’excés de fixador de les preparacions microscòpiques, generalment per mitjà d’aigua corrent o d’alcohol.
foment
Farmàcia
Cadascuna de les preparacions tòpiques, distintes d’un ungüent o un emplastre, que hom aplica, en calent i durant força estona, damunt la pell.
El seu efecte varia segons la temperatura d’aplicació i les substàncies que porta en dissolució Amb els foments hom pretén sovint d’obtenir un efecte analgèsic o resolutiu El foment oliós és, de fet, un liniment
Convocatòria d’un concurs per a l’adjudicació de l’ampliació del cor de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Data 1 de març i 8 d’abril de 1456 Els canonges de la catedral es reuneixen a la sagristia i acorden obrir un concurs entre els imaginaires Macià Bonafè i Joan Claperós per a escollir quin dels dos ha de fer les noves cadires del cor El primer dia del mes de març de 1456, en el capítol que es va celebrar dins la sagristia, hi eren presents els honorables Guillem Ponç de Fonollet, N Pujades, Bernat Tor, Ferrer Colom, Narcís de Santdenís, Pau de Gualbes, J Comes, Hug de Loguetis , Lluís Servent, Antoni Giner, Bartomeu Figueres, Bernat Mateu, Nadal Garcés, B Sos, N Cortada, N Pedralbes, R Riba i…
iodisme
Patologia humana
Estat morbós produït per l’ús excessiu o prolongat de les preparacions de iode, caracteritzat per cefalàlgies, erupcions cutànies, debilitat i atròfia dels òrgans glandulars, etc.
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
catxú
Química
Matèria colorant vegetal extreta de l’Acàcia catechu; és emprat com a adob dels cuirs, en tintoreria per a obtenir marrons i negres, per a tenyir fusta en ebenisteria, i en preparacions cosmètiques.
Alimentació 2016
Alimentació
Any Internacional dels Llegums L’Any Internacional dels Llegums va pretendre sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals d’aquest aliment © Fototecacat / COMSTOCK L’any 2016 va ser proclamat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació FAO l’Any Internacional dels Llegums Aquest fet pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre els avantatges nutricionals dels llegums, com a part d’una producció d’aliments sostenible encaminada a aconseguir la seguretat alimentària La FAO, amb la collaboració dels governs i les institucions públiques, les…
tècnica de sandvitx
Medicina
Tècnica emprada per a detectar anticossos o cèl·lules productores d’anticossos en preparacions histològiques, en què l’antigen reacciona de primer amb un estrat d’anticossos no marcats i després amb un d’anticossos marcats i queda col·locat entre tots dos.
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…