Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
acció de vot plural
Economia
Dret mercantil
Acció preferent amb drets polítics no proporcionals al valor nominal, admesa a Suïssa, Gran Bretanya, els EUA i, amb limitacions, a França i a Alemanya.
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en…
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
reproducció social
Sociologia
Perpetuació de les relacions de poder i privilegi que mantenen les classes dominants d’una generació a una altra.
En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció social i cultural No obstant això, els grups dominants utilitzen mitjans molt variats per a perpetuar la seva situació de privilegi al llarg del temps
Universitat Literària de Vic
Història
Institució docent creada a la ciutat de Vic el 1599 per privilegi del rei Felip III de Castella.
Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la…
dret de presentació
Dret internacional
Privilegi pel qual un monarca o cap d’estat podia proposar al papa, en quedar vacant una seu episcopal, un candidat perquè fos elegit i consagrat bisbe.
Aquesta presentació suposava, de vegades, un sistema força complicat llista prèvia, terna, etc Propi d’algunes monarquies europees, a l’Estat espanyol aquest privilegi fou perpetuat pel govern de Franco fins i tot després que el concili II del Vaticà hagué demanat llibertat per a l’Església en aquests afers Finalment, el rei Joan Carles I d’Espanya renuncià a aquest dret, el 1976
a divinis
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘de les coses divines’, emprada en la frase suspensió ‘a divinis’, que indica una pena canònica que priva el clergue culpable, de l’exercici dels actes propis dels ordes rebuts i dels actes propis d’algun privilegi que posseís.
En el cas d’un sacerdot culpable, el priva de dir missa i, en cas de posseir-la, de la facultat de conferir ordes menors Es diferencia de la suspensió ab ordinibus pel fet que aquesta no priva de l’exercici del privilegi el qui el posseeix
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La designació d’aquests…
postular
Demanar amb insistència, sol·licitar (un càrrec, un privilegi).
moneda menorquina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Ciutadella, pròpia de l’illa de Menorca.
Tot i que, des de la conquesta de l’illa per Alfons II de Catalunya-Aragó, fou la moneda mallorquina l’única que, per privilegi atorgat als jurats de Mallorca, podia circular per Menorca, Alfons IV havia atorgat als jurats de Menorca el privilegi o la llicència de batre moneda pròpia de l’illa del tipus dels diners barcelonesos De fet, el 1425 els jurats de Ciutadella tenien a càrrec seu l’encunyació de diners de billó però, davant les protestes dels jurats de Mallorca, Alfons IV revocà, el 1458, el privilegi de batre moneda menorquina Els diners…