Resultats de la cerca

Nascut en el si d’una família de músics, el seu pare, Oskar, fou un destacat compositor Estudià composició amb E Melartin a l’Institut de Música de Hèlsinki, amb M Reger al Conservatori de Leipzig i amb S Vasilenko a Moscou Professor de l’Acadèmia Sibelius entre el 1936 i el 1958, la seva òpera Juha 1922 ha fet que se’l compari amb L Janácek La seva producció s’agrupa en tres etapes modernista 1921-33, nacional romàntica 1934-50 i una tercera 1951-58 que representà una simbiosi de totes dues El moment de màxima brillantor cal situar-lo, però, en la dècada dels anys vint…

Llicenciat a l’INEFC de Barcelona, s’especialitzà en bibliografia històrica catalana i espanyola de l’educació física i l’esport És professor al CAR de Sant Cugat i a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona Forma part del grup de recerca Innovació Didàctica i Valors a l’Educació Física i l’Esport de la UAB i del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport GISEAFE de l’INEFC de Barcelona Ha publicat L’esport català durant la Segona República el Comissariat d’Educació Física i Esports de la Generalitat de Catalunya…

Estudià filosofia, teologia i ciències de l’educació, i treballà de professor de secundària Collaborà en diferents publicacions, com Saó  i Valencia Semanal Debutà, en castellà, amb Dédalo 1978 i Fragmentos con figuras para un vaso minoico 1979, i a partir dels anys vuitanta escriví sempre en català Partitura laberint 1984, premi Ausiàs Marc de poesia de Gandia 1983, Cançó de bressol per ajudar a benmorir galàxies 1986, premi Vila d’Aquàs 1985, Bagatel les 1990, Cant espiritual 1992, Pietà 1993, Cant temporal 2000, La dansa de les hores 2006, l’antologia Poesia reunida 1979-2006 2006 i  …

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També…

Estudià piano a Lwów i composició a Cracòvia, i es doctorà en dret a la Universitat de Cracòvia Rebé lliçons de N Boulanger a París Fou professor de composició a Poznan, a Vílnius i a Varsòvia i en 1951-54 presidí la Unió de Compositors Polonesos Rebé diversos premis, el darrer dels quals del president del consell de ministres, el 1957, per la seva feina amb la joventut En la seva producció, abundant i eclèctica, es troben influències de la música francesa, medieval, de S Prokof’ev i, sobretot, del folklore polonès La seva habilitat a l’hora de combinar l’estil clàssic i el…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons…

Estudià al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment ho feu a l’Institut Dalcroze de Dresden, al Conservatori de Sant Petersburg i a la Schola Cantorum de París Després d’alguns anys de docència al Conservatori de Poznan, fou nomenat professor de composició al Conservatori de Cracòvia, càrrec que conservà fins a la fi de la seva carrera Alternà l’ensenyament amb la direcció coral i amb l’edició de publicacions musicals i collaboracions periodístiques Les seves composicions mostren un singular sentit harmònic i cromàtic, i transmeten un gran domini dels recursos orquestrals Hi…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic…

Conegut com Paco Seirullo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid 1972 i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal 1975, fou professor a l’INEFC de Barcelona 1976-2010 i director acadèmic 1979-81 i 1988-89 i cap d’estudis en dues ocasions Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física 1985 i la Revista de Entrenamiento Deportivo 1987 També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt Rendiment Esportiu del COE i de l…