Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Constant II
Història
Emperador bizantí (641-668).
Succeí el seu pare Constantí III, després de desposseir el coemperador Heraclones S'enfrontà als àrabs, que s’apoderaren d’Egipte després de la caiguda d’Alexandria 646 i que el 655 li infligiren una greu derrota naval Aprofitant les lluites internes de l’islam, signà la pau el 659 Renuncià a la recuperació de Síria i Egipte i desembarcà a Itàlia 662, on combaté els llombards S'establí a Siracusa, des d’on protegí Sicília i el nord d’Àfrica dels àrabs, mentre l’Àsia Menor tornava a ésser saquejada Intentà d’imposar la unitat dins l’Església prohibí les disputes religioses a l’…
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics…
Société Patrie
Esport general
Entitat sociocultural i esportiva de Barcelona.
Fou fundada el 1922 per la colònia francesa resident a Barcelona Participà en la difusió del basquetbol a Catalunya junt amb altres clubs com el Laietà i l’Europa, i fou pionera en la pràctica del bàsquet femení amb la creació d’una secció el 1929 Amb jugadors com Raoul Arnaud, Armando Maunier i Fernando Font, entre d’altres, guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1923, 1930, 1935, 1936 i una Copa d’Espanya 1935 Fou el primer club català que feu una sortida internacional en jugar contra la selecció francesa 1931 A partir del 1939 el règim franquista prohibí totes les…
Gnassingbé Eyademá
Política
Polític togolès.
Soldat i oficial de l’exèrcit francès 1953-61 El 1963, tres anys després de la independència, dirigí el cop d’estat que enderrocà el president Sylvanius Olympio, i imposà un nou president que enderrocà novament el 1969 Dissolgué les institucions i prohibí els partits polítics i, amb la fundació del Rassemblement du Peuple Togolais RPT el 1969, establí un règim de partit únic presidit per ell que propicià una cauta obertura a la segona meitat dels anys vuitanta, amb la creació d’una comissió de drets humans 1987 i, el 1989, l’aparició de dos diaris no oficials El 1991 instaurà el…
Clemens Heinrich Krauss
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb èxit a Berlín 1935-36 i a…
pau de Déu
Història
Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades, per tal de pal·liar les guerres privades, freqüents als s. X i XI.
Fou establerta per primera vegada al concili de Charroux 989 i al de Puy 990, on foren dictades normes per a protegir els més desvalguts contra les violències dels poderosos El 977 al sínode de Llemotges, on concorregueren els bisbes i nobles aquitans, s’establí un pacte de pau i justícia recíproca El concili de Potiers 1000 promulgà la pau pública per amor de Déu i prohibí a tothom que es prengués la justícia per la seva mà Aquesta pau de Déu s’estengué per França i Flandes i es convocaren assemblees de bisbes i nobles, a voltes presidides pel rei, a Orleans 1010, Verdun 1016,…
Engelbert Dollfuss
Història
Política
Polític conservador austríac.
Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una…
Joan Terès i Borrull
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de…
Carl von Ossietzky
Història
Periodisme
Periodista i pacifista alemany.
Militant pacifista des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…