Resultats de la cerca

Participà en la guerra del 1812 i fou preceptor del tsarévitx És l’introductor del Romanticisme en la poesia del seu país Entre les seves obres cal destacar V'ečer ‘La tarda’, 1806 i Eolova arfa ‘L’arpa d’Èol’, 1814 És notable la seva traducció de l' Odissea i d’algunes obres de Byron i Schiller Protegí els poetes decabristes TG Ševčenko, MJ Lermontov i AS Puškin

Combaté a França al costat de Lluís XI Fou un mecenes de la cultura i els artistes, protegí Bramante, que ell cridà a Milà, i introduí el conreu del blat als seus estats Morí assassinat, en tornar d’una expedició militar contra el duc de Borgonya, per tres partidaris d’un règim republicà El succeí el seu fill Joan Galeàs I sense haver aconseguit de l’emperador que erigís el seu ducat en regne

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat

Estudià a Salamanca i a Alcalá de Henares i ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i civils El 1545 fou comissionat per Carles V per pacificar el Perú Bon diplomàtic i militar, aïllà la revolta de Gonzalo Pizarro i el derrotà a Jaquijaguana 1548 Establí l’audiència de Lima, repartí les encomiendas, organitzà les finances públiques, protegí els indígenes i patrocinà diverses expedicions a l’interior del continent Rebé en premi els bisbats de Palència 1550 i Sigüenza 1561

Fill de Ptolemeu I i de Berenice, es casà amb Arsínoe, filla de Lisímac 288 aC, i amb la pròpia germana 278 aC, d’aquí el seu sobrenom L’èxit contra els selèucides Antíoc I 280-272 aC i Antíoc II 260-253 aC convertí Egipte en la primera potència naval de la Mediterrània Amb ell, la dinastia ptolemaica arribà al seu cim protegí Callímac i Teòcrit, enriquí la biblioteca d’Alexandria i afavorí les religions grega i egípcia

Net de Genguis Kan i germà i successor de Möngke, acabà la conquesta de l’imperi Song 1276 Intentà, infructuosament, l’annexió del Japó 1274-81, la Indoxina 1283-87 i Java 1293, però aconseguí la submissió de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne malai de Txampa Traslladà 1276 la capital a Cambaluc actual Pequín, on acollí el viatger Marco Polo Hàbil administrador, industrialitzà la Xina i protegí la cultura xinesa, el budisme i els nestorians

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Filla de l’elector Ernest August I de Hannover i de la princesa Sofia del Palatinat Fou casada el 1684 amb el fill hereu de l’elector Frederic Guillem I de Brandenburg, que el 1688 esdevingué elector Frederic III de Brandenburg i el 1701 rei Frederic I a Prússia Igual que la seva mare, fou una de les dones més cultes de la seva època Protegí Leibniz i estimulà el seu marit perquè fundés l’acadèmia de ciències de Berlín 1700

Expandí la taifa, però, tributari de Ramon Berenguer II de Barcelona 1078 i d’Alfons VI de Castella-Lleó 1086, a causa, sobretot, dels imprudents consells del seu visir ibn 'Ammar trencà les relacions amb aquest, l’executà i hagué de recaptar l’ajuda de l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, que s’emparà del regne i l’empresonà a Tànger, Meknès i Agmat, on visqué miserablement fins a la mort Excellent poeta neoclàssic, protegí la cultura i donà mecenatge a nombrosos literats

Filla d’un ric financer, casada molt jove amb un arrendatari d’imposts Coneguda en els salons i ambients literaris, mantingué correspondència amb Voltaire Amant de Lluís XV 1745, esdevingué marquesa de Pompadour i fou l’amfitriona del cercle íntim del rei a Versalles on introduí el joc de la ruleta Perdut el favor del rei 1750, conservaren una ferma amistat Intervingué en política, protegí les lletres, i l’Enciclopèdia en particular, i fou accionista principal de la manufactura de Sèvres