Resultats de la cerca

Formada al Club Atlètic Espluguí, fou atleta del Club Atlètic Lleida, de l’Agrupació Atlètica Catalunya i del Futbol Club Barcelona Fou quatre vegades campiona de Catalunya d’heptatló 2005, 2006, 2009, 2010 També guanyà cinc títols catalans en pista coberta en quatre proves diferents pentatló 2006, 60 m tanques 2008, 2010, alçada 2008 i llargada 2008 El 2009 superà el rècord català dels 100 m tanques

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’entrenà amb José A del Castillo A divuit anys fou medallista en els Campionats d’Espanya absoluts, i l’any 2008 aconseguí el seu primer títol estatal Nedà els 100 m esquena en els Jocs Olímpics de Londres 2012, fou semifinalista dels 50 m en els Campionats del Món 2009, 2013 i disputà les dues proves en els Campionats d’Europa 2010, 2012 L'any 2016 anuncià la seva retirada de la competició

Format al Club Natació Lleida, el 1996 passà al Club Natació Sabadell Fou campió de Catalunya en 50 m lliure 1997, 100 m lliure 1997, 1998, 1999, 200 m lliure 1995 1997, 1998, 50 m papallona 1998, 4 × 100 m lliure 1999 i 4 × 200 m lliure 1999 En aquestes dues proves de relleus, es proclamà campió d’Espanya d’estiu 1997, 1998 i d’hivern 1999 Entre els anys 1996 i 1998 fou vint-i-nou vegades internacional, i disputà els Campionats d’Europa 1997 i del Món 1998 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1993 i de la federació espanyola, la de bronze de serveis distingits 1994

Membre del Club Natació Catalunya, fou campiona de Catalunya en 4×200 m lliure 1986, 4×100 m lliure 1987 i 200 m i 400 m estils individual 1988 En l’àmbit estatal, assolí vuit títols a l’estiu i sis a l’hivern A l’estiu, en relleus 4×100 m lliure 1984, 1987, 4×200 m lliure 1986, 1987, 1988 i 4×100 m estils 1987, i en les proves individuals dels 200 m i 400 m estils 1988 I a l’hivern, en 4×100 m lliure 1985, 1987, 4×200 m lliure 1985, 1987, 4×100 m estils 1987 i 400 m estils individual Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1988

S’inicià al CN Masnou i, el 1994, fitxà pel CN Sant Andreu Els seus principals entrenadors han estat Jordi Labori, Toni Codina i José Antonio del Castillo Fou campió d’Europa júnior dels 200 m estils 1999 En categoria absoluta, el 2010 tenia més de vint títols de campió d’Espanya, tant en piscina llarga com en curta, i una desena de rècords estatals en les proves de 100 i 200 m estils Disputà quatre Campionats d’Europa en piscina de 50 m 2000, 2002, 2004, 2008 i tres en piscina de 25 m 1999, 2000, 2003 Participà en dos Campionats del Món 2001, 2009 i en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, i…

S’inicià al CN Reus Deportiu, però completà la seva formació al CN Tarraco i el CN Sabadell, on fou entrenada per Josep Claret Posteriorment, entrenà a la Residència Blume amb Peter Dhalberg Fou divuit vegades campiona d’Espanya nou als Campionats d’estiu i nou als d’hivern A l’estiu, tres cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1979, cinc cops de 200 m esquena 1974-77, 1979 i un cop de relleus 4 × 100 m estils 1974 amb la selecció catalana A l’hivern, quatre cops de 100 m esquena 1975, 1976, 1978, 1979, quatre cops de 200 m esquena 1974, 1975, 1976, 1978 i un cop de relleus 4 × 100 m estils amb el…

En l’esquí alpí, la combinada alpina comprèn generalment una cursa de descens i una cursa d’eslàlom En l’esquí nòrdic, la combinada nòrdica comprèn proves d’esquí de fons i de salt de trampolí

O sigui Aquest teorema fa aparèixer el lligam que hi ha entre freqüència relativa i probabilitat, la qual és el valor mitjà de la freqüència per a un nombre molt gran de proves Com que hi intervé un nombre de proves tant gros, aquest teorema és conegut també amb el nom de llei dels grans nombres

Bé que els coliformes es troben naturalment i en gran quantitat en el tracte intestinal humà i animal, llur presència en l’aigua o en els aliments és un signe inequívoc d’una contaminació per femtes, la qual pot ésser perillosa, perquè hi ha la possibilitat que uns altres gèrmens patogènics de la mateixa procedència hi siguin o hi hagin estat presents, i perquè, per la menor quantitat en què s’hi troben i per llurs característiques especials, són de detecció difícil Normalment hom fa dues proves la presumptiva i la confirmativa En la primera hom determina únicament la presència i la quantitat…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…