Resultats de la cerca

Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai , establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat comercial…

Administrador de correus, fou redactor de diversos periòdics de Barcelona “La Corona de Aragón” i Madrid “La Correspondencia Ilustrada”, entre d’altres Escriví algunes peces teatrals en castellà, però aviat es decantà pel català A més d’ Adéu-siau, o El payés en la corte i La pubilla de Riudoms , bilingües totes dues i estrenades el 1861, és autor dels melodrames Digna de Déu i Mistos , estrenats el 1866, i Romanços 1872, i de comèdies com La vergonya i Beneites siguin les dones Frederic Soler feu clares allusions satíriques a l’autor a El boig de les campanilles 1865, en…

A causa de les epidèmies, tan freqüents, principalment després de la pesta del 1348, molts masos restaren deshabitats per mort dels masovers i, en alguns casos, sense deixar successió de pubilla Hom deia que el mas esdevenia ad benevisum Per un procediment judicial abreujat, els senyors s’incorporaven del domini útil, i el mas era establert a altres rústecs que hi eren adscrits En molts de casos els edificis del mas ja no tornaven a ésser ocupats i les terres eren adscrites en emfiteusi a altres masades i passaven a formar part de la gleva d’aquestes En els capbreus del començ…

La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

Les primeres notícies de la família que habitava aquesta casa forta es documenten a partir del 1050 amb dos personatges anomenats Guerau, un casat amb Sinner i l’altre amb Peronella Amb el cognom Vilar no apareixen fins el 1117 amb Guillem de Vilar Aquesta família de cavallers s’entroncà amb els de Conanglell el 1377 i amb d’altres famílies de la petita noblesa comarcal El 1737 Felip V concedí reconeixença de noblesa als Desvilar La pubilla Maria de Desvilar el 1831 es casà amb Fèlix Muntanyà de Seva Els Muntanyà foren propietaris del casal fins fa pocs anys i encara conserven l’…

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana…

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a “La Llumenera de Nova York” De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del s XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al “Butlletí de l’Associació Excursionista Catalana” i La…

En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor…