Resultats de la cerca

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…

Deixeble de Manuel Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona 1951 i primer premi Joan Manén 1951 Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven a Barcelona 1948 Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Estudià en el conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment composició, amb Luis de Pablo, Francisco Guerrero i Luigi Nono També treballà la música electroacústica amb Horacio Vaggione a Conca Guanyador de diversos premis de composició, la seva obra ha estat interpretada per formacions com l’Ensemble Intercontemporaine, l’Arditti Quartet, l’Orquestra Nacional d’Espanya i la Filharmònica d’Estrasburg Entre les seves creacions es poden citar la Sinfonía nº1 ‘Laberinto’ 2000, Sinfonía nº2 ‘Acerca del límite' , tres quartets de corda 1990-2004 i els 24 interludios 1995-2003

Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia

Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

Vida Començà els estudis musicals al seu poble natal i els continuà el 1766 a Torí amb A Celoniat i G Pugnani, dels quals aprengué a tocar el violí anteposant els elements expressius al virtuosisme El 1775 entrà com a violinista a la capella reial dels Savoia, i el 1780 inicià una sèrie de concerts per tot Europa amb G Pugnani, que acabaren al Concert Spirituel de París dos anys més tard Arran de l’èxit que assolí en aquesta ciutat com a violinista i compositor, Viotti decidí quedar-s’hi Treballà a la cort imperial i fins i tot arribà a obrir un teatre propi el 1789 Théâtre de Monsieur, però…

Estudià filosofia a Harvard i a París, i sànscrit i hindi a Harvard El seu primer poema important fou The Love Song of Alfred Prufrock 1915 Fou professor de filosofia a Harvard i al Highgate College de Londres, fins que entrà a treballar al Lloyd Bank de Londres El 1922 publicà The Waste Land , que el consagrà com a poeta Fundà i dirigí 1922-39 la revista “The Criterion” Publicà The Hollow Men ‘Els homes buits’, 1925, Ash Wednesday ‘Dimecres de Cendra’, 1930 i Four Quartets ‘Quatre quartets’, 1945 traducció catalana de Lluís Aragó Juntament amb E Pound, fou el renovador de la poesia anglesa…

Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965

Començà a nou anys la carrera de virtuós internacional Ensenyà a Hèlsinki, Moscou, Viena, Berlín i Bolonya De la seva producció destaquen tres òperes, Arlecchino 1915, Turandot 1917 i Doktor Faustus 1925, aquesta última acabada per Philipp Jarnach També és autor d’un concert per a piano, orquestra i cors 1904, de dos quartets de corda 1880, 1889, de dues sonates per a piano i violí 1890, 1898, de 24 preludis 1879-83, d’estudis 1883-84, de variacions i fuga 1885, per a piano Escriví Entwurf einer neuen Aesthetik der Tonkunst ‘Esbós d’una nova estètica de la música’, 1907

Hubert Ries estudià violí amb el seu pare que també impartí classes a Beethoven i més tard amb L Spohr, a Kassel El seu professor de composició fou Moritz Hauptmann Des del 1825 fou membre de l’orquestra de la cort a Berlín, i a partir del 1836, concertino a l’orquestra de la Societat Filharmònica Entre el 1851 i el 1872 fou professor a la Theater-Instrumentalschule Compongué dos concerts per a violí, diversos quartets de corda i nombroses peces pedagògiques per a violí El seu mètode per a l’estudi d’aquest instrument gaudí d’una important difusió