Resultats de la cerca

És un dels metalls de la segona sèrie de transició i fou descobert l’any 1937 per E Segré i C Perrier al si de molibdè bombardejat amb deuterons El tecneci és totalment absent de l’escorça terrestre i fou el primer element obtingut artificialment D’altra banda, se n'ha detectat espectroscòpicament la presència als estels de les classes S, M i N Fins avui n'han estat produïts fins a setze radioisòtops artificials, amb masses que van des de 92 fins a 107, els més importants dels quals són 9 7 Tc, 9 8 Tc i 9 9 Tc, amb vides mitjanes superiors a 10 5 anys, i el 9 5 Tc, amb una vida…

Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en forma dispersa,…

La ratlla que constitueix el seu espectre és de color verd brillant És un element poc abundant, i constitueix un 10 - 4 per cent del pes de l’escorça terrestre El talli natural és constituït per una mescla de dos isòtops estables, amb masses 203 29,50% i 205 70,50%, que determinen un pes atòmic de 204,37 En són coneguts també 18 radioisòtops artificials, amb masses que van de 191 a 210 És present a la natura com a component minoritari de diversos minerals i és recuperat comercialment dels residus de la torrefacció de la galena i de l’esfalerita L’obtenció del metall pot ésser feta per…

És un dels metalls de la primera sèrie de transició i fou descobert l’any 1830 per NSefström i preparat en forma relativament pura per Roscoe l’any 1867 mitjançant reducció del clorur VCl₃ amb hidrogen És el vint-i-dosè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix el 0,01% de pes El vanadi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb masses 50 0,24% i 51 99,76% El 50 V és radioactiu, amb una vida mitjana de 6 × 10 15 anys és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Ocorre a la natura en forma de nombrosos minerals, els més…

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4 % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba molt diluït en…

Doctor en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1984 i investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley 1985-86 És catedràtic de química a la Universitat de Girona des del 1992, on ha desenvolupat diversos càrrecs entre els quals els de vicedegà de la facultat de ciències 1992-94, vicerector de personal acadèmic 1994-2002, vicerector d’informàtica 1996-99 i director del departament de química 2003-07 Des del 2008 és vicerector de política científica i planificació estratègica El seu àmbit de recerca se centra en l’estudi teòric de l’estructura i la…

Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química 2009 També ha…

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…

Professor d’investigació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua IDAEA-CSIC i director de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua ICRA Doctor en ciències química analítica per la Universitat de Barcelona 1984 La seva trajectòria se centra en la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de mètodes de control dels contaminants emergents pesticides polars, detergents, disruptors endocrins i fàrmacs en aigües residuals i naturals L’ISI Highly Cited l’inclogué 2010 entre els científics més citats en ecologia i medi ambient Rebé el premi Rei Jaume I en l’apartat de protecció del…

Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids  i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i editor de la…