Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
arranjament
Música
Reelaboració d’una obra musical per a instruments diferents dels de la peça original.
El terme té un sentit molt ampli, i pot emprar-se per a qualsevol obra musical basada en material preexistent o que en contingui algun fragment Inclou la transcripció dpeça per a un instrument per al qual no fou concebut, la reducció per a piano d’obres simfòniques i òperes, l’adaptació -generalment amb finalitats pedagògiques- de peces d’una gran dificultat tècnica, i l’orquestració, és a dir, la instrumentació d’una peça per a un grup d’instruments diferent de l’original Des del Renaixement ha estat freqüent l’arranjament fet per l’autor de l’obra original o per un altre compositor En la…
maraca

Maraques
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de…
ritme harmònic
Música
En una peça, ritme que es desprèn dels valors rítmics associats a cadascuna de les successives harmonies o acords -valors delimitats pels canvis d’una harmonia o acord a la següent-.
L van Beethoven Sonata per a piano núm 9 , op 14 núm 1, Allegro © Fototecacat/ Jesús Alises El ritme harmònic és un indicador que s’aplica preferentment a la música tonal i que serveix per a valorar l’activitat d’un fragment De fet, mitjançant l’acceleració o desacceleració del ritme harmònic es pot aconseguir un efecte d’acceleració o desacceleració del conjunt tot i que els valors rítmics de les parts que hi intervenen ritme melòdic es mantinguin constants En aquest sentit, és habitual que el ritme harmònic s’acceleri en els moments cadencials vegeu l’exemple 4a d’ harmonia i que, en…
Constantin Brailoiu
Música
Etnomusicòleg romanès naturalitzat francès.
Estudià a Lausana i al Conservatori de París Començà la seva activitat professional com a compositor i crític musical, però els seus interessos es decantaren ben aviat vers el folklore El 1928 fundà l’Arxiu de Folklore de la Societat Romanesa de Compositors, de la qual era el secretari general S’interessà per l’estudi de la música de tradició oral i realitzà molt treball de camp en diferents regions romaneses El 1948 s’establí a París, on collaborà amb el CNRS al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home i a l’Institut de Musicologia de la Universitat de París-Sorbona Les seves…
Arthur Tatum
Música
Pianista nord-americà.
Sense visió en un ull i molt poca en l’altre, realitzà certs estudis formals, però fou principalment autodidacte S’inspirà en Fats Waller, entre d’altres El 1932 arribà a Nova York acompanyant la cantant Adelaide Hall De seguida entrà pel seu compte en el circuit de clubs dels Estats Units i Anglaterra com a solista extraordinari Tiger Rag, 1933 Actuava sol al piano o al capdavant d’un petit conjunt, que els anys quaranta constà de piano, guitarra i contrabaix Entre els nombrosos enregistraments d’aquesta època destaquen In Private i The Complete Capitol Recordings of Art Tatum Del 1953…
Wladimir Vogel
Música
Compositor suís d’origen russoalemany.
Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…
ars antiqua
Música
Primer període de l’escola polifònica occidental mesurada (s XII i XIII).
Els “antics” usaven ja una notació mesurada, formada gairebé exclusivament per fórmules ternàries Aquesta notació tradicional, en neumes, no comportava cap designació de valor rítmic, i calgué utilitzar uns modes basats en la mètrica grega Segons el mode prescrit, la melodia es desenvolupa en un ritme constant de troqueus, iambes, dàctils o anapests La necessitat d’atribuir a cada nota un valor definit fou l’origen de la música mesurada, pas decisiu vers la notació moderna El conjunt de melodies conservades actualment amb el nom de cant gregorià o cant pla fou homòfon fins a la…
Imitació de Crist
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.
És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-…
literatura anglosaxona
Literatura
Literatura que es desenvolupà en diversos dialectes anglosaxons a Anglaterra del segle V a l’XI, que fou arraconada sota la influència anglonormanda.
Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’adveniment del…
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos…