Resultats de la cerca

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

Fill del brigadier Ramon Plana Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga 1840 Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro 1854 i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i…

D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París

Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Féu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…

Ciutadà honrat de Barcelona, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles i de Francesc de ↑ Montcada , i es relacionà amb erudits i historiadors barcelonins contemporanis Deixà inacabada l’obra Cataluña ilustrada , completada per José Gómez de Porres i publicada a Nàpols el 1678 conté una descripció geogràfica, econòmica i eclesiàstica del Principat, una relació històrica fins a la reconquesta i notícies de convents i famílies catalanes Presentà un poema en castellà al certamen barceloní del 1580 i deixà inèdits diversos escrits, com ara Las prosperidades infelices 1624, traducció lliure…

El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…

A l’edat mitjana, a mesura que els regnes cristians duien a terme la Reconquesta militar de la península Ibèrica, hagueren de repoblar les zones conquerides, per tal d’assegurar-ne la defensa i l’explotació agrícola i ramadera En els regnes occidentals es feu inicialment mitjançant la presura , que correspon a l’aprisió utilitzada en els regnes orientals El repoblament de Galícia, vall del Duero i alt Ebre segle VIII-X fou obra d’homes lliures i de monestirs benedictins A vegades el rei dirigia l’empresa repobladora en altres casos es limitava a ratificar ocupacions espontànies…

Al segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels…

Un viatge juvenil a Itàlia el posà en contacte amb l’ambient artístic romà i llombard, i adquirí un gran coneixement de l’art de MMda Caravaggio De retorn a la península Ibèrica, professà a l’orde dominicà a Toledo 1613 Vers el 1620 fou professor de dibuix del futur Felip IV Participà en les decoracions del Salón de Reinos del palau del Buen Retiro amb la Reconquesta de la badia del Brasil avui al Museo del Prado, Madrid El Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú té una bona representació del seu art se'n destaca L’adoració dels pastors En el seu estil hom pot trobar unes certes semblances…

Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’almirall Bernat de…