Resultats de la cerca
Es mostren 5471 resultats
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
moviment
Física
En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a un sistema de referència.
Les primeres investigacions fetes en el camp de la física, als s XVI i XVII, per Kepler, Galileu i Newton, tingueren com a objectiu primordial l’estudi del moviment, i les conclusions obtingudes feren abandonar la secular idea aristotèlica d’un univers intuïtiu així nasqué la mecànica, una branca de la qual, la cinemàtica, estudia el moviment sense tenir en compte les causes que el produeixen, i l’altra branca, la dinàmica, en considera la causalitat Pel fet d’ésser l’espai i el temps els paràmetres que determinen un moviment, juntament amb l’establiment d’un sistema de referència, és l’…
angle d’extinció
Mineralogia i petrografia
Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.
Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada
tecnonímia
Antropologia
Forma de denominació estesa principalment en societats del Sud-est asiàtic en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva’, atès que es tracta d’un sistema…
morbil·lós | morbil·losa
axiològic | axiològica
regulació
Tecnologia
Mode de funcionament d’un sistema, aparell automàtic, etc, consistent a comparar la magnitud a regular i la de referència a fi que els dos valors siguin com més pròxims millor.
La regulació pot ésser manual o automàtica , però a causa de la complexitat de molts processos industrials hom recorre com més va més a la regulació automàtica, mitjançant un regulador Un sistema d’aquest tipus, dit també de control automàtic , constitueix un cas particular de servosistema, en què la magnitud d’entrada és la de referència i per tant es manté fixa Hi ha diversos sistemes de regulació regulació per tot o res, proporcional, integral, derivativa , etc En alguns casos hom utilitza per simplicitat sistemes de regulació directes, sense bucle de retroacció, és a dir que…
base dels índexs
Matemàtiques
Valor estadístic emprat com a referència de les expressions que permeten el càlcul dels índexs numèrics, corresponent a la intensitat o a la mitjana de la intensitat d’un determinat fenomen en un lloc i durant un cert període de temps.
En una sèrie cronològica hom anomena any-base l’escollit com a referència i que té assignat un índex, usualment de valor 100
repòs
Física
Estat cinemàtic d’un sistema físic, els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps (respecte al sistema de referència en relació amb el qual hom diu que el sistema físic és en repòs).
La mecànica clàssica distingeix entre repòs absolut quan el sistema de referència roman completament immòbil i repòs relatiu si aquest posseeix un cert moviment En la relativitat especial, els estats de repòs i de moviment uniforme no són distingits qualitativament
principi de relativitat de Galileu
Física
Principi segons el qual les lleis que governen els fenòmens mecànics en dos sistemes de referència S i S´, proveïts d’un moviment relatiu rectilini i uniforme, tenen la mateixa forma.
Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S anomenat també sistema o eixos de Galileu a un altre S ´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer En el cas que el sistema S´ de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´ es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S de coordenades espaciotemporals x, y z, t , les fórmules de transformació, anomenades de Galileu , són x´ = x-vt , y´=y, z´=z i…