Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
regne oriental
Biologia
Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix.
El regne oriental es caracteritza per l’important contingent paleoendèmic amb enbrancaments desenvolupats en regions holoàrtiques en temps terciaris, que més tard es refugiaren al sud-est asiàtic per refredament climàtic Presenta una gran riquesa de flora i fauna Hi abunden especialment les serps, certes famílies d’ocells faisans, paons, galls i les fanerògames que han donat plantes de conreu, com la canya de sucre i les espècies
núvol

Tipus de núvols
© Fototeca.cat
Meteorologia
Agregat de diminutes gotes d’aigua o de partícules de glaç suspeses en l’aire.
Quan l’aire atmosfèric carregat de vapor d’aigua és refredat fins a atènyer l’anomenat punt de rosada es formen, damunt els nuclis de condensació, les gotes d’aigua que constitueixen el núvol El refredament que provoca la formació de núvols és associat gairebé sempre als moviments ascendents d’aire La massa d’aire carregada de vapor puja fins a capes atmosfèriques superiors, on la pressió és menor, cosa que provoca l’expansió de la massa i el consegüent refredament precipitació El color dels núvols depèn del volum i de la natura de les partícules que els componen Els…
acer amorf
Química
Tipus d’acer que no presenta estructura cristal·lina.
S'obté per refredament molt ràpid d’acer fos D’aquesta manera es conserva fins a un cert punt l’estructura de la fase líquida i se n'evita la cristallització Té unes característiques mecàniques especials respecte del millor acer cristallí és el doble de dur i té tres vegades la seva resistència D’altra banda, no presenta propietats magnètiques i té característiques anticorrosives Fou obtingut per primera vegada per científics nord-americans el 2004
melmelada

Pots de melmelada
© Miriam Preis/imagebank.sweden.se
Alimentació
Menja feta amb fruita reduïda a polpa i sucre i obtinguda per mescla íntima i cocció.
En alguns tipus pruna, préssec la cocció és sense sucre, però normalment s’arriba a un 45-65% de sacarosa La consistència varia segons el temps de cocció Les pastes , o melmelades sòlides com la de codony, són obtingudes coent la polpa amb xarop, fins que, per refredament, en resulta una massa sòlida No pot ésser considerada una conserva, perquè el sucre en varia el tast i el valor nutritiu, que és fonamentalment energètic
autoclau hidroestàtica contínua
Tecnologia
Autoclau en la qual el material que cal esterilitzar pot entrar i sortir contínuament sense cap dispositiu de tanca metàl·lica.
Porta unes columnes d’aigua que serveixen de tanca hidroestàtica i que alhora preescalfen i refreden el material la temperatura d’esterilització es troba relacionada amb l’altura de la columna d’aigua En principi és l’autoclau contínua més senzilla, de més capacitat pel mateix espai i més adaptable a la forma del recipient a esterilitzar Igualment pel seu diseny en els sectors d’escalfament i de refredament actua com autoclau de contrapressió i serveix per a esterilitzar envasos de vidre
boira d’advecció
Meteorologia
Boira formada en la part inferior d’una massa d’aire humit que es mou sobre una superfície (terra o aigua) més freda.
El refredament de l’aire en contacte amb aquesta superfície produeix la condensació del vapor d’aigua en gotes molt petites que formen la boira Aquestes boires requereixen un vent de certa intensitat i durada Quan l’advecció es produeix a gran escala, les boires resultants poden tenir una extensió i una espessor enormes, com les que afecten l’illa de Terranova quan el vent bufa de les àrees afectades pel corrent oceànic càlid del golf de Mèxic cap a les corresponents al corrent fred del Labrador
culata
culata d’un motor de quatre cilindres d’encesa per guspira
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça de ferro fos que va collada a la part superior del bloc del motor.
Fa de tapa per als cilindres i porta collades les bugies En els motors amb vàlvules al cap dels cilindres la culata conté l’allotjament de les vàlvules i els balancins corresponents, mentre que en els motors amb vàlvules laterals aquestes van sobre el bloc La culata té un paper important en el refredament del motor El cos de la culata és buit, i per l’interior circula l’aigua que, procedent del bloc, passa per uns conductes a través de la junta de la culata
Simon van der Meer
Física
Físic neerlandès.
Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans
crioalternador
Física
Aparell de producció de corrent elèctric altern semblant a un alternador clàssic però on l’inductor ha estat substituït per un inductor superconductor de resistència nul·la.
El material superconductor és un aliatge de niobi i titani L’estructura de l’aparell ha de tenir en compte les condicions particulars de funcionament dels superconductors, que fonamentalment són baixes temperatures i camp magnètic constant El refredament —i això és el que dóna nom a aquest alternador— s’aconsegueix per una circulació d’heli líquid a una temperatura de 4,2 K La supressió de les pèrdues per efecte Joule a l’inductor i la disminució de les seves dimensions són els avantatges dels crioalternadors en vist els alternadors tradicionals
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…