Resultats de la cerca

Segurament fill de Ramon Folc III, regí el vescomtat a la mort del seu germà Berenguer I Aquest mateix any era també procurador del comtat d’Urgell Lluità a Muret 1213 i fou un dels barons que persistiren en la lluita contra els croats de Simó de Montfort després de la desfeta Conseller del jove Jaume I de Catalunya-Aragó, intervingué molt activament en les lluites del comtat d’Urgell Fou elogiat pel trobador Ramon Vidal de Besalú i conegut a la seva època per “En Guillem lo ric”

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

El 1142 havia estat lliurat pels seus pares Guillem Xetmar i Gincona, senyors de Castellterçol, a la canònica de Vic A la diòcesi de Vic consagrà algunes esglésies Espinelves el 1187 i Santa Anna de Mont-ral el 1190, augmentà les dotacions de la canònica, reconstruí el palau episcopal i es remarcà per la seva rectitud en les lluites feudals Nomenat arquebisbe de Tarragona, vacant la diòcesi per l’assassinat de l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, regí l’arxidiòcesi en una època difícil per les tibantors sorgides a Tarragona

El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302 a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa i, de nou a París, hi regí l’estudi general de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Fou després provincial de l’orde Traduí al català els salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313

Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados , comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic

Era d’origen urgellès i germà d’Àtila, un dels monjos que entrà al monestir el 854, ensems amb Protasi La seva entrada fou un xic posterior, però és esmentat com a possessor de béns amb el seu germà des d’aquella data Fou elegit abat poc abans del 865, i regí l’abadia fins als volts del 874 Durant el seu abadiat mantingué sempre una estreta relació amb Protasi, retirat a Cuixà Augmentà els béns de l’abadia amb noves adquisicions i cercà l’amistat i la protecció del comte Miró I de Rosselló

Té indústria tèxtil Sorgí en el lloc de l’antiga ciutat homònima, cèlebre pel santuari i l’oracle de Trifoni Sota la dependència de Tebes, esdevingué independent el 386 aC Fou pròspera durant l’època romana imperial El 1311 passà a mans de la Companyia Catalana, arran de la batalla del Cefís, i els seus habitants grecs, pel fet d’haver ajudat els catalans, reberen pràcticament els drets i els privilegis dels francs Durant l’ocupació catalana 1311-79 la ciutat formà part del ducat d'Atenes i es regí segons els Usatges Del 1392 a la dominació turca fou regida pels Acciaiuoli

Vida i obra Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755 regí aquest monestir durant dos anys 1757-59 És autor de la Tragèdia fructuosa de l’illustríssim màrtir sant Fructuós inèdita, que s’inspira en la llegenda de sant Pere Ursèol És un drama allegòric en el qual conflueixen la tècnica del teatre religiós barroc i la del teatre popular entre una certa varietat de formes mètriques, hom hi troba un dels primers assaigs de l’alexandrí francès al Rosselló Bibliografia Vila, P 1988, vol III, p 331-349 Vegeu bibliografia

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910

Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico