Resultats de la cerca

És considerat editor del Tractat de la concepció de la sacratíssima verge Maria de Joan Roís de Corella, d’un Officium beatae Mariae virginis 1486 i del Regiment preservatiu i curatiu de la pestilència de Lluís Alcanyís Convingué amb Nicolau Spindeler 1489 la publicació de Tirant lo blanc i mantingué un actiu comerç bibliogràfic amb els estats d’Itàlia i d’Alemanya

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa «declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè , a més de fragments dels altres edició d’AG Hauff, 1983 fins ara no s’han publicat tots És considerada com una gran enciclopèdia de la vida medieval En el Primer , escrit vers 1378-81 publicat el 1495, està dividit en 381 capítols El primer llibre de Lo Crestià tracta…

Cap al 1873 s’uní a una partida de carlins com a capellà, però més tard en prengué el comandament i es feu responsable de l’afusellament de 33 liberals a Alforja Ascendit a coronel, manà a Navarra l’anomenat regiment de Gandesa, que protegí la retirada del pretendent Carles VII 1876 Passà ell també a França, on exercí com a sacerdot al cementiri de Clichy

Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679

Germà d’Antoni de Villarroel i Peláez Inicià la carrera militar al costat del seu pare, Cristóbal de Villarroel y Ruiz de Alarcón, i combaté a Catalunya contra els francesos 1694-97 S'establí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia Desconfiada 1700 El 1703 fou destinat a Andalusia Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes

Casada 1806 amb L Fitz-Gerald, tinent irlandès del regiment d’Ultònia, en iniciar-se la guerra del Francès es distingí com a comandant de la companyia femenina de Santa Bàrbara, durant els setges de Girona El seu germà, Manuel Jonama i Bellsolà la Bisbal segle XVIII — segle XIX, fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala 1850-53

N'és president Adolf Pizcueta, i en foren fundadors, entre altres, Francesc de PBurguera, MBroseta, Martí Domínguez, Joan Fuster, Joaquim Maldonado, MSanchis i Guarner i ASánchez i Gozalbo Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI 1975-76, Poemes satírics del segle XVI 1973-74, Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica 1971 de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres