Resultats de la cerca

Sinònim del concepte, més ampli, d'integració, la cohesió és el resultat de totes les forces socials normes i valors, ideologies i formes de vida, coerció social i amenaces de marginació que actuen sobre els individus per possibilitar l’existència, l’estabilitat i la continuïtat del grup com a tal El grau de cohesió de les collectivitats influeix positivament en el comportament de llurs membres Durkheim, per exemple, estudià la relació existent entre el nombre de suïcidis dins un grup social i el grau de no-cohesió o desintegració que hi regna i és objecte de determinació…

Fill de Ptolemeu VIII, governà amb la seva mare Cleòpatra III, la qual aconseguí d’allunyar-lo a Xipre 107 aC per donar el tron al germà Ptolemeu X , dit Alexandre I ~140 aC — 88 aC, el qual regnà del 107 al 88 aC, que hagué de fugir d’Egipte a causa d’un avalot A la seva mort 88 aC, el Soter ocupà novament el tron Durant aquesta segona etapa es produí la revolta de la Tebaida 88-86 aC El succeí, durant vint dies, el net Ptolemeu XI , dit Alexandre II ~100 aC — 80 aC, mort assassinat en un avalot En el testament lliurà Egipte als romans

Fill de Sanç IV i de Maria de Molina, heretà el tron el 1295, però no regnà fins que fou declarat major d’edat 1301 durant aquells anys es produïren contínues conspiracions que intentaren de destronar-lo Per la sentència arbitral de Tarassona 1304 foren fixats els límits territorials amb Aragó Juntament amb Portugal i Catalunya-Aragó volgué combatre 1308 el regne de Granada tractat d'Alcalá de Henares , però aquesta empresa fou abandonada per la defecció d’una gran part dels nobles, i hom només pogué conquerir Gibraltar 1309 Del seu matrimoni amb Constança, filla de Dionís I de Portugal, en…

Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya

Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta…

Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran

Fou regida per quatre dinasties la dels ascanis de Weimar 1134-1320, que es desglossà en dues branques, Brandenburg-Stendal-Tangermünde extingida el 1320 i Brandenburg-Stargard-Salzwedel extingida el 1317 la dinastia dels Wittelsbach de Baviera 1320-73 la dinastia dels Luxemburg 1373-1415 i la dels Hohenzollern de Nuremberg 1415-1918, els quals, el 1417, aconseguiren de l’emperador la dignitat de prínceps-electors del Sacre Imperi D’aquesta darrera dinastia en sortiren diferents línies, la principal de les quals regnà a Prússia i les secundàries a diversos principats de l’Imperi Brandenburg-…

Fill i successor de Bonifaci II el Gegant, regnà sota la tutela de la mare, Elionor de Savoia, i del seu oncle Tomàs II de Savoia Continuà la política gibellina de la seva família El 1260 s’oposà a la influència dels angevins al Piemont i el 1261 s’alià amb Manfred I de Sicília contra Carles d’Anjou, però després trastocà aquesta aliança i féu costat a Carles contra Manfred Més tard, encara aliat al seu sogre Alfons X de Castella, que el nomenà vicari seu a Itàlia, es declarà de nou contrari als angevins Capturat, però, a Alessandria, fou ficat dins una gàbia fins que hi morí de fam Dant el…

Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…

En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s VIII aC els…