Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en ciències fisicoquímiques i en farmàcia, fou catedràtic de farmacèutica vegetal de la Universitat de Barcelona, director de publicacions científiques, com la “Revista Hortícola’, “El Mundo Científico” o la “Revista de Farmacia”, i autor de nombrosos treballs científics i divulgatius, com La cera de las abejas 1900 o una Química popular 1905 Collaborà assíduament a La Renaixença —sovint rere les inicials CB —, amb notícies de novetats científiques, amb traduccions de rondalles i contes, i, sobretot, amb traduccions per al fulletó de les “Novelas Catalanas y…

Fou membre de la Lliga de Catalunya Collaborà a “La Renaixença” i publicà l’estudi L’agricultura en lo pla del Llobregat 1888, Lo sanejament del Baix Llobregat 1890 i el quadre de costums Record d’un escolà 1888

Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca

Autor de cançons, faules, contes, etc, les seves obres, fàcils però elegants, publicades amb el títol de Fables, contes et autres pièces en vers patois de Montpellier 1813, en fan un dels precursors de la renaixença de les lletres occitanes

Ha estat presidida per Rafael Catardi 1952-61 i des del 1971 i per Antoni Simon-Mossa 1961-71 Promogué la publicació de Renaixença Nova 1960, organitzà els jocs florals de l’Alguer 1960 i 1961 i edità discs de cançons alguereses 1972

Basant-se en l’escola de Barbizon francesa i en la tradició neerlandesa, vers el 1855 inicià l' escola de la Haia , origen de la renaixença artística de l’Holanda contemporània Pintà paisatges amb certes reminiscències romàntiques, i, sobretot, interiors d’esglésies

Missatge de 45 entitats catalanistes al rei Jordi I de Grècia, promogut per Antoni Rubió i Lluch i redactat per Enric Prat de la Riba, amb motiu del conflicte nacionalista de Creta "La Renaixença" és suspesa per ordre governativa i Prat de la Riba és processat

Féu costat als barons anglesos que s’oposaven a Joan sense Terra A la Carta Magna 1215 féu reconèixer a aquest els drets dels gallesos El 1238 ingressà com a monjo en un monestir del Cister El seu mecenatge afavorí una renaixença de les lletres galleses

Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila Barcelona 1752 — Perfeccionà el seu ofici a París S'establí a Barcelona el 1828 i installà la primera premsa de ferro Stanhope Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich Barcelona 1790 — treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant anà després a…

Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”