Resultats de la cerca

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz

La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’edició de…

Es guanyà el càrrec de superintendent de música del comte d’Artois, gràcies a la composició del llibret i de la música de l' opéra-comique La Sorcière par hasarde 1768 Desenvolupà diverses activitats musicals crític al "Journal de musique", "Mercure de France" i moltes altres publicacions periòdiques editor del Calendrier musical universal traductor d’òperes italianes i del tractat Musico prattico de Francesco Azopardi, i llibretista d’òperes d’A Salieri, G Paisiello, A Sacchini i altres Escriví, sol o en collaboració amb altres músics, diversos llibres i tractats musicals, entre els quals…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà el 1985 amb…

Els anys d’estudiant a l’Institut d’Études Politiques de París milità al Parti Socialiste Diplomat per l’ENA École Nationale d’Administration el 1997, aquest any ingressà al Consell d’Estat, on l’any 2000 fou ascendit a cap de peticions Havent abandonat el PS, s’aproximà a la dreta Regidor de Le Havre per l’ UMP  partit que contribuí a crear i del qual fou director general en 2002-04, el 2001 fou designat adjunt a l’alcaldia de Le Havre, que guanyà el 2010 després de dues legislatures com a conseller regional de l’antiga Alta Normandia 2004, i conseller general del Sena Marítim 2008 Molt…

Es formà amb el seu pare, flautista i director de banda A quinze anys obtingué una plaça de flautista segon a l’Orquestra del Teatre de les Arts de la seva ciutat natal, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Ph Gaubert i M Moyse Es formà en les disciplines de composició i direcció d’orquestra i obtingué diversos premis El 1950 dirigí l’Orquestra del Concertgebow d’Amsterdam amb un programa dedicat a Ravel Entre els anys 1953 i 1957 actuà de director a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París De nou a Holanda, dirigí l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa de…

Era fill de l’organista Gaspard Corrette, que el formà musicalment i li transmeté la tradició musical de J Titelouze, J Boyvin i F Dagincour El 1726 obtingué la important plaça d’organista de Sainte-Marie-Madeleine-en-la-Cité de París, el 1737 fou nomenat organista del gran prior de França i el 1750 ocupà la plaça d’organista del Collegi dels Jesuïtes Nou anys més tard fou organista del príncep de Conti i, finalment, el 1780 entrà al servei del duc d’Angulema Compongué una extensa producció de llibres d’orgue per als cerimonials litúrgics de l’ofici -versicles fugats, ricercari amb temes de…

El 1929 el seu taller de bicicletes es convertí en la primera seu del Club Ciclista Provençalenc S’inicià en la competició el 1934 i, com a neòfit, guanyà diverses curses de 100 km El 1936 competí en ciclocròs amb la Unió Ciclista La Sagrera, modalitat en la qual es proclamà campió de Catalunya 1944 Pel que fa a la carretera, després de fitxar pel Futbol Club Barcelona el 1940, s’imposà a la Volta a l’Alt i el Baix Penedès 1941, al Campionat de Sabadell 1942, al Trofeu Masferrer 1941, 1942, a la Carrera de Vic 1943 i al Trofeu Josep Maria Marcet 1944 També guanyà una etapa del Gran Premi…