Resultats de la cerca

Són de cos gairebé pentagonal, amb hemèlitres verds, vermells o negres generalment fitòfags, fan una pudor desagradable Xuclen la saba de nombroses plantes i les perjudiquen Són comunes als prats i jardins Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia Arostrata , que ataca les gramínies, Corpocoris que ataca els cereals, Dolycoris , Eurydema que ataca les cols, Eurygaster que ataca els cereals i Graphosoma i Raphigaster que ataquen els arbres fruiters

A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc a Abertis 2003, a la…

Són totes elles extraordinàriament tòxiques, de manera que cal evitar-ne el contacte de la saba amb els ulls, la boca o la pell Tenen la tija carnosa, les fulles són verdes, però sovint presenten taques de color groc, blanc o crema les flors, poc vistoses, creixen en un espàdix i l’espata és de color verdós Entre les espècies més comunes que es troben al mercat destaquen diverses cultivars de Damoena , Dseguine i Dmaculata En general necessiten escalfor, humitat i sòls fèrtils La reproducció es fa per esqueixos

És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert

Les parts transversals de la paret cellular, en contacte amb els tubs cribrosos veïns, són perforades hom les anomena plaques cribroses

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha traduït obres de Leopardi,…

Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba  i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere…

Heretada el 1854 pel seu nebot Francesc Mas Sardà, el 1876 era ja coneguda per FMas Sardà e hijos el 1950 prengué la denominació actual Des dels seus inicis participà en la promoció d’algunes importants empreses de Barcelona Aguas de Barcelona, Bancotrans, Motor Ibérica, Saba, etc, fet que la decantà a desenvolupar el mercat de valors i a especialitzar-se en el mercat de valors mobiliaris El 1969 abandonà el caràcter familiar i incorporà nous accionistes, estratègia que li reportà una progressió espectacular el 1982 disposava de 43 000 milions de pessetes de recursos propis El 1982 una sèrie…

Especialitzat en estudis sobre llenguatge i poesia, publicà La poesia eucarística a Catalunya després de Verdaguer 1952, Com és la poesia 1953, De Verdaguer a Carner 1960 —el seu assaig més important—, Cinc poetes italians Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo 1961, El llenguatge de Prudenci Bertrana 1968, Art poètica de Maragall 1970, Epistolari JM López-Picó-Carles Riba 1976, Montserrat 1977, Els goigs i els càntics de Jacint Verdaguer 1986, El to colloquial de l’epopeia 1986 i La recuperació dels goigs al segle XIX 1984, i les biografies Joaquim Ruyra 1966 i El temps de Josep…