Resultats de la cerca

Fou alumne de N M’askovskij i SE Fejnberg al Conservatori de Música de Moscou, on a partir del 1936 impartí classes La seva llarga carrera com a compositor i mestre li valgué el títol d’Artista del Poble el 1966 Foren alumnes seus A Šnitke i A Ešpaj, entre d’altres La seva música, melòdicament rica, treu profit de l’ús del contrapunt en el tractament dels temes Sabé conciliar la riquesa creativa amb la fàcil adaptació a les exigències dels dirigents soviètics, com a Ukrainskaja rapsodija ’Rapsòdia ucraïnesa’, 1937, per a piano, posteriorment orquestrada 1982, i sobretot en els concerts per a…

El 1776 s’establí a Madrid, on excellí en el cant i la declamació Interpretà sarsueles, tonadillas i música andalusa Adoptà el paper de maja quan la situació escènica ho demanava, i sabé imitar gràcilment les dames aristocràtiques del moment Molt popular en el seu temps, la seva vida dissoluta li atorgà certa fama i feu que fos molt sollicitada pels nobles de l’època Cantà, també, en algunes òperes italianes, entre les quals I portentosi effetti della madre natura , de Giuseppe Scarlatti, obra traduïda per Ramón de la Cruz Al final dels seus dies dugué una vida retirada, dedicada a la…

Comte de Saxònia, conegut com el Mariscal de Saxònia Fill natural reconegut 1711 de l’elector Frederic August I de Saxònia després rei August II de Polònia i de la comtessa Aurora von Königsmarck Serví a l’exèrcit del príncep Eugeni de Savoia-Soissons i el 1720 es posà al servei del rei de França El 1726 la dieta de Curlàndia el proclamà duc sobirà, però no s’hi sabé mantenir a causa de l’oposició russa, i l’intent de pujar al tron que féu el 1728 fracassà La seva actuació a la guerra de Successió d’Àustria li valgué d’ésser considerat un dels generals més grans del s XVIII El 1743 rebé el…

Era rector de Villoviado quan organitzà una guerrilla contra els invasors francesos 1808 Es distingí per l’astúcia i la crueltat i per la disciplina que sabé imposar a la seva gent Després de la batalla de Vitòria 1813 fou enviat a Catalunya Assolí el grau de brigadier i el càrrec de governador militar de Burgos 1814 En acabar la guerra contra Napoleó fou, un quant temps, canonge de Palència Absolutista intransigent, durant el Trienni Constitucional lluità contra el govern liberal i manà l’avantguarda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís En esclatar la primera guerra Carlina s’arrenglerà al…

Estudià amb S Barkhudar’an composició al Conservatori de Tbilisi, on posteriorment ensenyà polifonia i instrumentació Fou director artístic del Cor de l’Estat de Geòrgia 1952-56 i secretari de la Unió de Compositors Georgians Entre el 1965 i el 1984 exercí de ministre de cultura La seva tasca, tant artística com política, tingué una gran importància per a la vida musical del seu país Prolífic en tots els gèneres, és considerat un mestre del simfonisme georgià, que sabé unir els elements populars i les troballes del llenguatge contemporani Entre les seves òperes cal esmentar la trilogia Tri…

Fou un dels cinc diputats republicans elegits el 1857 per al cos legislatiu Combaté la política de Napoleó III fins que, com a conseqüència de la virada del règim vers formes liberals 1860, s’hi adherí 1866 i fins i tot encapçalà el grup que aspirava a establir un Imperi parlamentari Nomenat ministre de justícia i cultes 1870, i, de fet, cap del govern, inicià la reforma de l’administració amb resultats poc satisfactoris En produir-se la crisi francoprussiana no sabé impedir ni contrarestar les perilloses iniciatives de Napoleó III i de l’emperadriu, que provocaren la guerra, la…

Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l’…

Militar, participà en les lluites civils dominicanes, i entre el 1919 i el 1925 ascendí de tinent a coronel dins la guàrdia nacional, cos que arribà a comandar com a general Collaborà en la revolta contra el president Horacio Vázquez 1930, i poc temps després fou elegit president de la república, càrrec que ocupà oficialment del 1930 al 1938 i del 1948 al 1952 però conservà el poder real a les seves mans gràcies al seu comandament de les forces armades Amb l’ajut de l’exèrcit instaurà una dictadura absoluta i perseguí ferotgement tota mena d’oposició democràtica o liberal Paradoxalment, donà…

Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la delicada situació…

La seva obra, qualificada de barroca i tragicòmica, comprèn els reculls de narracions Un rato 1984, Juguete de nadie y otras historias 1985, Registro de causantes 1990, premi Xavier Villaurrutia 1992, Tres historias 1991,  Antología presentida 1993, Todo y la recompensa Cuentos completos 2002 i Ese modo que colma 2010 És autor també de les novelles Lampa vida 1980, Albedrío 1989, Una de dos 1994, Porque parece mentira la verdad nunca se sabe 1999, premi Nacional de Literatura José Fuentes Mares 1999, Luces Artificiales 2002, Ritmo delta 2005, premi Nacional de Narrativa Colima…