Resultats de la cerca

Documentat entre el 1426 i el 1452 Possible deixeble de Guillem Sagrera Estigué al servei d’Alfons IV i de Joan II És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu des del 1426 fins després del 1440 i de la capella dels Reis del Convent de Sant Domènec 1437-52, on construí la complexa volta de nervadura sense nervis

Sorgí el 1946 de l’absorció de La Hispano Suïssa La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca 350000 m 2 L’empresa arrossegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector Com a filial funcionà a Mataró A la segona meitat dels anys vuitanta passà per una greu crisi i fou venuda 1990 a l’empresa Iveco que depèn de FIAT

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…

La futura estació intermodal de la Sagrera, a Barcelona, connectarà l’alta velocitat amb les xarxes ferroviàries de Rodalies, Regionals, metro, autobús, taxis i el transport privat Tindrà una afluència estimada de 100 milions d’usuaris anuals Aquesta nova construcció ha permès integrar barris abans separats per les vies del tren L’estació és semisoterrada i té una superfície de 259000 m 2 , distribuïts en diversos nivells Els superiors es destinaran a l’alta velocitat i l’estació d’autobusos, i els inferiors, a Rodalies, metro i aparcaments Ha estat el projecte ferroviari més…

Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià

Aigua dessalinitzada per a Barcelona La nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat va entrar en funcionament per proveir d’aigua potable extreta del mar l’àrea metropolitana de Barcelona © Generalitat de Catalunya Al juliol del 2009 es va connectar a la xarxa d'abastament d'aigua la nova dessalinitzadora del Prat de Llobregat, que contribuirà decisivament a alleugerir el dèficit hídric de les conques internes de Catalunya, amb una aportació de fins a 60 hm 3 /any al sistema de l'àrea metropolitana Aquesta aportació serà variable en funció de les necessitats, ja que el cost de la…

Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i vuit torres emmerletades es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus allegòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera 1457, amb volta estrellada de 26 per 26 metres A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior L’edifici ha estat restaurat…

Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és del…

El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils , formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera , que fou el nucli inicial de Cabrils El 1779 fou constituïda en parròquia independent No queda res de l’església primitiva, que fou…