Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
amnioscòpia
Examen de les membranes que embolcallen el fetus i del líquid àmnic per transil·luminació del pol inferior a través de la cèrvix.
És indicada en totes les situacions obstètriques en les quals hi ha sospita de patiment fetal a la fi de l’embaràs gestació prolongada, toxèmia gravídica, malalties de la mare diabetis, síndromes vasculorenals, i incompatibilitat sanguínia feto-materna
hemoteràpia
Terapèutica basada essencialment en l’ús de la sang o dels seus derivats (sèrum, plasma, fraccions globulíniques, etc).
La més coneguda és la transfusió sanguínia, que data del s XVII L’hemoteràpia sempre exigeix un estudi previ dels grups i dels anticossos del donador i del receptor prova encreuada per tal d’evitar accidents immediats reacció transfusional o tardans eritroblastosi fetal
Stephen Hales
Biologia
Botànica
Botànic i fisiòleg anglès.
Seguí la carrera sacerdotal Féu nombrosos treballs sobre fisiologia vegetal, ideà un mètode per a destillar l’aigua de mar, inventà un ventilador i determinà en un cavall, per primera vegada, la pressió sanguínia La seva obra capital és Vegetable Staticks 1727
barrera placentària
Biologia
Terme aplicat a la membrana d’intercanvi placentari.
La formen les parets primes de les vellositats placentàries i fa les funcions de filtre en separar la circulació sanguínia materna de la fetal, cosa que impedeix el pas d’elements d’una grandària i unes característiques determinades, com ara la majoria dels microorganismes
baroreceptor
Biologia
Cadascun dels òrgans sensibles a la distensió de les parets on són situats.
N'hi ha a les parets del cor i dels vasos sanguinis i els més coneguts son el del si carotidi i el de la crossa de l’aorta Els baroreceptors constitueixen un sistema regulador de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…
rabdomiòlisi
Medicina
Trencament de fibres musculars secundari que habitualment és causat per malalties que comporten destrucció muscular i per exercicis físics desmesurats.
Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions
granulopoesi
Medicina
Formació dels granulòcits.
Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular
coartació de l’aorta
Patologia humana
Estenosi de l’artèria aorta, gairebé sempre per sota del naixement de l’artèria subclàvia esquerra.
La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames