Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Metabolisme dels glúcids
El monosacàrid més important per al metabolisme és la glucosa, ja que, d’una banda, és el que ingressa en majors proporcions a l’organisme després de la digestió dels aliments i, d’altra banda, gairebé la totalitat de fructosa i de galactosa absorbides a la circulació sanguínia és ràpidament convertida en glucosa a l’interior de les cèllules hepàtiques, abans de sofrir posteriors transformacions La glucosa absorbida després de la digestió dels aliments pot ésser aprofitada directament per les cèllules dels diferents teixits per tal d’obtenir-ne energia, o bé pot ésser utilitzada…
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
rabdomiòlisi
Medicina
Trencament de fibres musculars secundari que habitualment és causat per malalties que comporten destrucció muscular i per exercicis físics desmesurats.
Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions
granulopoesi
Medicina
Formació dels granulòcits.
Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular
coartació de l’aorta
Patologia humana
Estenosi de l’artèria aorta, gairebé sempre per sota del naixement de l’artèria subclàvia esquerra.
La circulació sanguínia dessota la zona estenosada és mantinguda gràcies a les anastomosis entre les artèries subclàvies i intercostals Clínicament no sol manifestar-se fins després dels deu anys, i el signe més característic és una hipertensió arterial als braços amb una tensió normal o baixa a les cames
trofisme
Medicina
Estat de vitalitat d’un teixit o un òrgan.
Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós
intraductal
Medicina
Relatiu o pertanyent a les lesions anatòmiques que creixen en l’epiteli d’un conducte però que no arriben a travessar la membrana basal que separa la capa epitelial de la resta de capes.
S'aplica als conductes galactòfors mamaris i la seva importància rau en el fet que, en cas de lesió maligna, la integritat de la membrana basal assegura la impossibilitat del pas de cèllules malignes a la circulació limfàtica o sanguínia i, per tant, amb la simple extirpació del tumor es cura la malaltia
Jean Léonard Poiseuille
Biologia
Fisiòleg francès.
Investigà els processos físics de la circulació sanguínia mitjançant aparells de la seva invenció, com l’hemodinamòmetre i el viscosímetre L’any 1840 formulà la llei que relaciona la velocitat mitjana d’un líquid a l’interior d’un tub capillar amb l’àrea de secció del tub, la pressió i la viscositat
coagulació de la sang
Biologia
Procés de formació d’un coàgul sanguini.
És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’activació del factor XII, el qual, després de…
cal·licreïna
Biologia
Polipèptid format per l’acció d’enzims proteolítics sobre el cal·licreïnogen, el seu precursor plasmàtic.
Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o callidina per mitjà d’una proteòlisi