Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Carl Mikael Bellman
Literatura sueca
Poeta suec.
Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791
Isaac Despuèch
Literatura
Poeta occità.
Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc
Lajos Nagy
Literatura
Escriptor hongarès.
Autor de nombroses novelles i narracions, en què desenvolupa una brillant crítica satírica de la burgesia i l’aristocràcia de l’època, entre la seva producció cal esmentar les novelles Budapest Nagykávéház ‘Gran Cafè Budapest’, 1936, Három boltoskisasszony ‘Tres botigueres’, 1938 i A tanítvány ‘El deixeble’, 1945 Amb Kiskunhalom 1934 féu la sociografia novellada de la vida d’una població rural hongaresa
Mihály Csokonai Vitéz
Literatura
Poeta hongarès.
Gran erudit, la influència de Rousseau és molt notable en molts dels seus llargs poemes filosòfics, que fan un curiós contrast amb les seves cançons populars De la seva obra cal fer esment de Lilla 1799, de caràcter amorós, feliç barreja d’un elegant rococó i de reeixits pensaments, i Dorottya 1801, epopeia satírica inspirada en The Rape of the Lock , d’APope
John Lyly
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana
Jean Vauthier
Teatre
Dramaturg francès.
Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe
Aksel Bakunc
Literatura
Escriptor soviètic armeni.
D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità
Charles de Saint-Évremond
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Charles de Marguetel de Saint-Denis de Saint-Évremond, escriptor francès.
Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència
Barbu Delavrancea
Literatura
Nom amb el qual és conegut Barbu Ștefănescu, escriptor romanès.
Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica
stravaganza
Música
Terme genèric que designa una peça caracteritzada per algun tipus de qualitat extravagant.
Pot referir-se a una obra en forma lliure, com una fantasia, o a alguna que utilitza elements poc habituals o inesperats, com ritmes, dissonàncies o harmonies fora del context convencional Fou en aquest sentit que l’utilitzà per primer cop Giovanni de Macque en les seves Consonanze stravaganti per a orgue, al final del segle XVI També empraren aquest terme A Vivaldi La stravaganza , opus 4 i B Marcello Stravaganze d’amore , cantata satírica, entre d’altres