Resultats de la cerca

Les seves obres reflecteixen el conflicte entre la societat patriarcal i la industrial Es divideixen en tres grups les novelles històriques, el cicle de la vida camperola — Vein of Iron 1935— i el cicle de Richmond — The Sheltered Life 1932— Fou una destacada feminista Cal considerar la seva producció com un quadre històric i de costums, escrit d’una manera àgil i satírica

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…

D’origen rural, el 1918 començà a escriure El seu primer recull de novelles i narracions, Utnatzor ‘En el fosc congost’, 1927, tracta de la vida del seu poble amb un profund lirisme A Sev celery sermacany ‘Els sembradors dels camps negres’, 1933 descriu la guerra civil a Armènia Conreà la poesia satírica i féu estudis de literatura armènia Fou condemnat a mort, i després d’haver estat executat hom el rehabilità

Seguí la carrera militar a les ordres de Condé 1640-49, sense abandonar, però, el conreu de les lletres, sobretot la línia satírica Ultra una Comédie des Académistes pour la reforme de la langue française , fou autor d’un pamflet sobre el tractat dels Pirineus 1659, on ridiculitzava la política de Mazzarino, per la qual cosa es veié obligat a exiliar-se a Anglaterra D’aquesta època data la seva interessant correspondència

Es revelà com a autor d’avantguarda, en la línia de Ionesco i Adamov, amb Impromptu d’Arras 1951 i obtingué gran èxit amb Capitaine Bada 1952, obra allegòrica i satírica sobre un personatge en constant rebellió Altres obres són Le personnage combattant 1956, Les prodiges 1958, Le rêveur 1961, Badadesque 1965, Le sang 1970, Ton nom dans le feu des nuées, Elisabeth 1976, etc Realitzà també importants adaptacions de Sèneca, Maquiavel, Shakespeare i Marlowe

Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon 1915, el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi ‘La mort d’una cristiana’, 1918, que tracta de les comunitats cristianes del s XVI al Japó, Aru ahō no isshō ‘La vida d’un beneit’, 1923 i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa 1927, que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s XX Se suïcidà