Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
antena fractal
Tipus d’antena multifreqüència dissenyada a partir de formes fractals.
Perquè una antena ofereixi un comportament uniforme en totes les freqüències, ha de satisfer dos criteris presentar simetria respecte a un punt, i ésser autosemblant, és a dir, oferir el mateix aspecte a qualsevol escala És per això que els fractals milloren el disseny de les antenes En el cas de les antenes compostes formades per moltes antenes petites, una distribució fractal pot combinar la robustesa dels sistemes aleatòriament distribuïts, amb el rendiment que ofereixen els distribuïts de forma regular, tot això utilitzant una quarta part dels elements
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
suspensió de pagaments
Economia
Dret
Dret mercantil
Situació d’insolvència transitòria d’un comerciant, legalment inscrit en el registre corresponent.
Es diferencia de la fallida fallit pel caràcter transitori Els supòsits són la solvència del comerciant, la impossibilitat de satisfer els pagaments el dia del venciment i la petició de la suspensió fundada en els supòsits anteriors Comporta certes modificacions en els drets dels interessats, anàlogues a les de la fallida, bé que sense efectes sobre la situació personal del deutor, sinó tan sols sobre el seu patrimoni, que resta afectat i controlat en totes les seves operacions per la intervenció judicial a través d’interventors que representen els creditors
arquivolta
Arquivolta romànica de l’església de Santa Maria de Covet (Pallars Jussà, segle XII)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Motllura o conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen un arc seguint-ne la curvatura.
Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic
tolteca
Chac mool tolteca, trobat a l’antiga ciutat tolteca de Tula, Mèxic. Els Chac mool són unes escultures antropomòrfiques emprades en les cerimònies rituals de sacrifici.
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí pertanyent probablement al grup nahua que desenvolupà a Mèxic una de les cultures postclàssiques més importants (segles IX-XII).
El seu caràcter guerrer i militarista es reflectia en l’organització de castes i, sobretot, en la religió Texcatlipoca, déu guerrer, obligava a una guerra constant per tal de satisfer la seva necessitat de víctimes hom li sacrificava els presoners A la seva capital, Tula, fou imposat temporalment el culte del pacífic Quetzalcóatl dels teotihuacans Els seus devots foren expulsats al Yucatán, on donaren nova esplendor a Chichén Itzá Derrotats 1168 pels txitximeques es refugiaren a Txolula i a Calhuacan Els asteques foren uns hereus de llur cultura
adquisitivitat
Hàbit que indueix l’home a adquirir per a satisfer les seves necessitats.
El Partit Popular diposita una fiança milionària pel "cas Bárcenas"
El Partit Popular PP entrega al jutge la fiança com a responsable civil subsidiari de la presumpta caixa B del partit, que presenta en forma d’aval El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va dictar el 23 de maig una fiança d’1,2 milions d’euros pel "cas Bárcenas" De la Mata inicialment va demanar la fiança directament als extresorers Luis Bárcenas 8,9 milions, Álvaro Lapuerta 8,9 i Cristóbal Páez 7,4, els quals no la van satisfer De la Mata tampoc no va respondre al recurs interposat pel PP el dia 26 sobre la fiança
parc Güell
Detall de l’escalinata i la font de l’entrada del parc Güell
© Arxiu Fototeca.cat
Jardí realitzat per Antoni Gaudí i Cornet, a Gràcia (Barcelona), al vessant S del turó del Carmel (1900-14), per encàrrec d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Primera experiència de ciutat jardí al país, fracassà econòmicament com a tal Disposa de tota una sèrie d’edificis i construccions, entre les quals sobresurt la gran plaça sostinguda per una gran columnata d’inspiració dòrica i coronada per la gran barana banc serpentejant, recoberta de trencadís de rajoles de diferents colors A més de satisfer les necessitats d’una urbanització privada, té un alt nivell de qualitat que el fa una obra d’importància universal i, segons Casanelles, la millor expressió de la cosmologia de Gaudí Actualment és parc públic municipal i conté el Museu…
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
praxeologia
Filosofia
Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.
Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’estudi de les…