Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són…
Jean Giono

Jean Gione
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Es donà a conèixer amb la publicació de la Trilogie de Pan Colline , 1926 Un de Baumugnes , 1929 Regain , 1930, narracions rústiques, d’ambient camperol, vivificades per una saviesa ancestral Que ma Joie demeure 1935 i Les Vraies Richesses 1936 palesen la seva actitud d’enemic de les ciutats i del maquinisme industrial i de defensor de la vida camperola, generadora de virtuts morals En unes experiències comunitàries divulgà el seu evangeli primitivista i anarquitzant, i el 1940, empès per les circumstàncies, el seu pacifisme Acabada la guerra, la seva obra fou renovada amb una…
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou…
Jaume Casals i Pons
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El pou de la…
Sergej Nikolajevič Bulgakov
Cristianisme
Teòleg rus.
Fou expulsat de Rússia el 1923 Les seves obres més importants són Svet nevečernij ‘La llum sense ocàs’, 1917, Drug ženikha ‘L’amic de l’espòs’, 1927, Agnec Božij ‘L’anyell de Déu’, 1933, Utešitel' ‘El Paraclet’, 1936 i Nevesta Agnca ‘L’esposa de l’anyell’, 1944 La part més original del seu sistema és la cosmologia on són combinades filosofia i teologia, la qual se centra en la sophia o saviesa, principi de les coses creades i llaç d’unió entre l’absolut i el món sofiologia A la llum de la seva teoria sofiològica exposà d’una manera personal els dogmes del cristianisme La seva…
Heinrich Seuse
Cristianisme
Místic alemany, conegut també per Enric Suso.
Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les…
Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay
Literatura
Judaisme
Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.
Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’…
Aristip de Cirene
Filosofia
Pensador grec.
Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per…
Pierre-Paul Prud’hon
La justícia i la venjança perseguint el crim , de Pierre-Paul Prud’hon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Anà a Roma 1785-88, on fou molt influït per Il Correggio, per Leonardo da Vinci i per la pintura alexandrina hellenística Establert a París 1796, adquirí renom amb La Saviesa i la Veritat descendint sobre la terra 1799 Rebé encàrrecs de Napoleó I Les allegories com La justícia i la venjança perseguint el crim, El rapte de Psique ambdues del 1808, Musée du Louvre, París i Venus i Adonis 1812, Wallace Collection, Londres li donaren gran fama Amb la Restauració es consagrà al retrat Constance Mayer , la seva companya, i a la pintura religiosa Crist a la creu 1822, Musée du Louvre La…
Gai Juli Cèsar Germànic Calígula
Història
Emperador romà (37-41).
Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu…