Resultats de la cerca

Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior

El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614 Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic 1635-39 Fabio Chigi després papa Alexandre VII, el qual en les seves Musae iuveniles Anvers, 1654 l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium SInquisitionis en tres volums, Roma 1651-56

Debutà en curses motociclistes l’any 1951 Posteriorment s’interessà per l’automobilisme i el 1955 ingressà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Guanyà el primer Ralli de Catalunya 1957 al volant d’un Alfa Romeo 1975 acompanyat de Guillem Bas El 1960 abandonà la competició, però començà a collaborar amb la comissió esportiva del RACC El 1980 entrà a la junta directiva i n’ocupa el càrrec de president 1985-2005 Fou un dels principals impulsors de la construcció del Circuit de Catalunya, i promogué que s’hi celebrés el Campionat del Món de F1, des del 1991, i el Campionat del Món de…

Collaborà amb el Centre Pro-Infància del barri de Sant Gervasi, i poste-riorment creà un equip de futbol al Centre Pedralbes El 1972 es tragué el títol d’entrenador de futbol i organitzà les primeres lliguetes entre escoles de discapacitats Collaborà amb l’Asociación Nacional del Deporte Especial 1974, i el 1975 fundà la Federació Catalana d’Esports de Pedagogia Terapèutica, que el 1982 fou legalitzada amb el nom d’Associació Catalana d’Esports de Lleure ACELL Presidí la federació fins al principi de la dècada de 1990, quan ja s’hi havien inscrit uns 5000 esportistes i més de 100 entitats…

Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM

Es vinculà a la UE Gaudí des de la seva fundació el 1940 Aquesta entitat fou creada a la parròquia de la Sagrada Família de Barcelona i jugà les competicions diocesanes amb aquest nom fins el 1946 Formà part de la junta directiva durant més de cinquanta anys, exercint al mateix temps d’entrenador i delegat de diferents equips del club Fou directiu de l’Obra Atlètica Recreativa OAR de l’arquebisbat de Barcelona També collaborà amb diferents mitjans de comunicació de la premsa escrita, especialment a Mundo Deportivo

Membre de l’Asociación Española de Baile Deportivo y de Competición 1995-2008, des del 1998 presideix el Club V6 de Ball Esportiu, el primer d’aquest esport reconegut a Catalunya i a l’Estat Espanyol Fou president de la Unió de Clubs de Ball Esportiu de Catalunya UCBEC 2002-07 i promotor de la Federació Catalana de Ball Esportiu FCBE, que presideix des del 2007 Impulsà el reconeixement del ball com a modalitat esportiva pel Consejo Superior de Deportes CSD i el reconeixement de Catalunya 2008 per la United Country Western Dance Council UCWDC, la qual cosa ha permès la participació de…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada…

Aquesta ermita, dedicada també a Santa Quitèria, és emplaçada, a gran altura, al vessant de llevant del Pení L’actual ermita és una construcció del segle XVIII Segons F Monsalvatje, l’ermita de Sant Sebastià conservava en la seva obra de fàbrica vestigis de construccions romàniques, les quals, donat cas que haguessin existit, avui no hi són visibles