Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Pedro Arias Dávila
Història
Conqueridor castellà, també conegut per Pedrarias Dávila.
D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador de Tierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella
Pedro Delgado
Ciclisme
Ciclista castellà.
Especialista en escalada, guanyà la Vuelta el 1985 i el Tour el 1988 Es retirà el 1994
Diego de Avendaño
Cristianisme
Història del dret canònic
Teòleg i canonista castellà, de la Companyia de Jesús.
Partí a Amèrica amb el jurista Juan de Solórzano Pereira 1610 Fou tota la seva vida professor de filosofia i teologia escriví Thesaurus Indicus 1667-77, on resten reflectits molts dels problemes socials i morals del món colonial indi americà
Arsenio Martínez de Campos y Antón
Història
Militar
Militar.
Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…
Xosé Crecente Vega
Literatura
Poeta gallec.
La seva formació humanística és reflectida en els poemes de Codeseira 1933, amb una visió virgiliana del camp i un llenguatge depurat dins la tradició de l’escola poètica del nord de Lugo
Pere Díez de Rivera i de Valeriola
Història
Política
Polític, fill d’Ildefonso Díez de Rivera.
Quart comte d’Almodóvar gran d’Espanya des del 1875, fou diputat a corts per València i per Madrid, i senador Alcalde de València 1857-59 i 1875-76, el 1874 cooperà a la restauració borbònica Alfons XII
Gabriel Sánchez
Història
Tresorer general i conseller àulic aragonès.
Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…
Juan González de la Pezuela y Ceballos

Juan Gonzalez de la Pezuela y Ceballos, comte de Xest.
© Fototeca.cat
Literatura
Militar
Militar i escriptor castellà.
Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions
Joaquim Maria de Castellarnau i de Lleopart
Botànica
Botànic i enginyer forestal.
Nebot de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps És autor de Teoría general de la formación de imágenes en el microscopio 1911 i de diversos treballs de silvicultura, com Estudio micrográfico de la madera de las coníferas españolas 1883 Publicà també Recuerdos de mi vida 1943
sifó

Sifó de Tortuero (Segòvia)
Blog de La Vereda de Puebla
Construcció i obres públiques
Física
Conducte o túnel, en forma de U o de U invertida, que, formant part generalment d’una conducció forçada, permet de salvar un riu, un canal, etc., en passar-hi per sota, o una depressió del terreny.