Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Miquel Nolis Suñol

Miquel Nolis Suñol
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
El 1970 entrà al cos tècnic del Joventut de Badalona, on dirigí diversos equips de categories inferiors Després d’un breu pas pel Futbol Club Barcelona, retornà al Joventut, on arribà a dirigir el primer equip la temporada 1985-86 Continuà lligat al Joventut entrenant l’equip juvenil durant onze temporades seguides També fou l’entrenador de l’equip vinculat a l’entitat, el Club Bàsquet Sant Josep, a la Lliga EBA 1997-99, i de diversos equips de promoció, a la Penya, fins el 2004 La temporada 2005-06 dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs a la Lliga EBA i, a partir de l’any…
David Canal Valero
Atletisme
Atleta especialitzat en 400 m llisos.
Es proclamà campió d’Europa júnior 1996 de 400 m i de 4 × 400 m El 2011 tenia la segona millor marca estatal 45,01 s i mantenia tres rècords estatals 4 × 400 m a l’aire lliure 301,42 min el 2001, 400 m en pista coberta 45,93 s el 2005 i 4 × 400 m en pista coberta 306,60 min el 2002 Fou sis vegades consecutives campió d’Espanya de 400 m a l’aire lliure 1998-2003, on també guanyà la prova de 200 m 2005 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i aconseguí dues medalles en els Campionats d’Europa, el bronze en els 4 × 400 m 1998 i la plata en els 400 m 2002 Disputà els Jocs…
Xavier Vidal Gómez
Corfbol
Jugador de corfbol.
Començà al Sant Llorenç Korfbal Club, amb el qual debutà a la màxima categoria 2006-07 Fitxà pel Club de Korfbal Vacarisses 2007-12 i guanyà quatre Lligues consecutives 2007-10 i dues Copes 2008, 2009 A més, disputà durant tres temporades seguides la Copa d’Europa de clubs 2009, 2010, 2011 i fou un dels màxims anotadors de la història de l’equip vallesà Marxà al Club Korfbal Castellbisbal 2012-13, amb el qual marcà 51 gols durant la primera temporada Amb la selecció catalana disputà més de 30 partits internacionals, participà en tres Campionats d’Europa 2006, 2010, 2014 i en dos…
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que utilitza pulsacions ultracurtes…
Galina Ivanovna Ustvol’skaja
Música
Compositora russa.
Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant salmòdic gregorià…
casa barata

Cases barates del Bon Pastor, Barcelona
La Replaceta
Dret
Designació del tipus de casa per a obrers construïda amb la intervenció dels poders públics a partir de la segona meitat del segle XIX, als països de gran desenvolupament industrial (habitatge).
La legislació sobre cases obreres s’inicià a França 1850 i a Anglaterra 1855, seguides més tard pels EUA 1867, Bèlgica 1873 i Suïssa 1875 La legislació espanyola sobre cases barates, iniciada amb la llei del 1911 i complementada per les del 1921 i del 1924, preveia la intervenció estatal mitjançant desgravacions fiscals i ajudes econòmiques a la construcció Aquesta política fou vigent fins a la Segona República, durant la qual fou modificada l’orientació de la política de l’habitatge A Barcelona, els barris de cases barates d’Eduard Aunós, a Montjuïc, de Milans del…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d…
repetició
Tecnologia
Mecanisme o dispositiu dels rellotges de repetició que els fa tocar automàticament dues vegades seguides la mateixa hora amb un interval determinat.
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb…
José María Bakero Escudero
Futbol
Futbolista i entrenador.
Es formà a les categories inferiors de la Real Sociedad Debutà a primera divisió la temporada 1980-81 i guanyà dues Lligues 1981, 1982, la Copa del Rei 1987 i la Supercopa d’Espanya 1988 El 1988 fou traspassat al Futbol Club Barcelona, on començà com a davanter centre i després passà a migcampista Formà part de l’anomenat Dream Team , que fou campió de Lliga quatre temporades seguides 1991-94, de la Recopa 1989, de la Copa del Rei 1990 i de la Copa d’Europa 1992 En aquesta última competició marcà un gol decisiu a Kaiserslautern També guanyà la Supercopa d’Europa 1992 i quatre…