Resultats de la cerca

Fou pilot de combat a la Segona Guerra Mundial i a la guerra de Corea, i rebé diverses condecoracions per la seva intervenció en diferents missions Seleccionat per la NASA  1959, l’any 1962 feu el primer vol orbital tripulat al voltant de la Terra a bord de la nau Friendship del programa Mercury Retirat del programa espacial el 1964, fou elegit senador demòcrata per Ohio 1974 i 1980 El 1998 esdevingué l’astronauta més veterà, en retornar a l’espai a bord de la nau Discovery Entre molts altres guardons, rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional 1999,…

El 1947 guanyà la primera cursa i poc després s’incorporà a l’equip del Frente de Juventudes En esquí alpí es proclamà campió de Catalunya 1951 i d’Espanya 1958, en eslàlom, eslàlom gegant i descens Fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952, però una lesió li impedí disputar cap prova Participà en la fundació del Club d’Esquí de la Vall d’Aran i de l’Escola d’Esquí de Baqueira, on fou monitor fins el 1975 Promocionà l’esquí de fons, i fou campió estatal de la modalitat com a veterà Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i la medalla al mèrit…

Pioner de la vela, el 1903 es feu soci del Reial Club Marítim de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, amb un Hispània, on es classificà en quart lloc en monopatí entre vint-i-vuit participants, els d’Amsterdam 1928 i els de Los Angeles 1932, on conquerí el bronze en la classe finn després de divuit regates L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi També fou diverses vegades campió d’Espanya de snipe i de flying-duchtman Obtingué resultats brillants en competicions internacionals, com la medalla de bronze en el…

Especialitzat en les proves de velocitat, s’inicià al Club Natació Reus Ploms i també corregué per al Nike International, però tingué una carrera curta Amb tan sols dinou anys ja fou campió de Catalunya dels 200 m i un any després pujà al podi dels 100 m en el Campionat d’Espanya absolut, essent seleccionat per córrer els relleus 4 × 100 m en el Campionat del Món 1997 Participà també en pista coberta 1997 i en els Mundials a l’aire lliure 1999 En 100 m fou subcampió d’Espanya 1999 i tercer 1997, 1998, i campió en 60 m en pista coberta 1997 També fou campió català dels 100 m 1999…

Treballà al taller dels artistes Mari Chordà i Niebla En la dècada dels seixanta del segle XX féu les primeres exposicions a Amposta L’any 1973 quedà finalista de la Biennal de Terrassa, i el 1976 participà en la II Biennal de Pontevedra Participà al Congrès de Cultura Catalana 1977 amb una exposició individual en homenatge a Rafael Alberti Aquest mateix any edità una carpeta de dibuixos i els poemes de Zoraida Burgos Participà en el premi Joan Miró en diverses edicions L’any 1984 fou seleccionat per la Fundació Miró per a una exposició al Japó El seu art, influenciat inicialment…

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà…

Estudià a l’Academia de Bellas Artes de Buenos Aires 1966 i a la St Martin School of Art de Londres 1969 Des de la meitat dels anys seixanta treballà en escultures minimalistes, i aviat començà a investigar les possibilitats tecnològiques dels mitjans de comunicació Participà en la Biennal de Venècia del 1968 amb l’obra Office of Information About the Vietnam War i també en l’exposició “Informatio” 1970 al MOMA El seu treball combina la recerca dels dispositius de transmissió de la informació als media amb un element de reivindicació i crítica social i política, amb diferents suports…

Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès 1948 Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’installà el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon Exposà a Europa i a Amèrica Illustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra…

Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…

S’inicià l’any 1922 a l’Avenç del Sport, refundat després en la Unió Esportiva Sant Andreu, i en la campanya 1926-27 s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol Jugà en aquest equip durant deu temporades 1926-36 en la posició de mig centre Fou campió de Copa 1929 i jugà 147 partits en les primeres edicions de la Lliga, en què marcà 17 gols Després de la Guerra Civil continuà la seva trajectòria al Girona 1939-40, al Múrcia 1940-42 i l’Alcoià 1942-43 Com a entrenador dirigí l’Espanyol 1942-43, el Sabadell 1943-45, el Betis, el Melilla, l’Atlètic Balears, el Club Esportiu Europa 1955-57, l’…