Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
llibre dels Salms
Nom amb què és designat el recull bíblic de 150 salms que a la Bíblia hebrea encapçala la secció dels llibres anomenats hagiògrafs o ketubim i que, en canvi, dins l’ordre de la Vulgata figura en segon lloc.
És també conegut com a saltiri o, simplement, els Salms El recull sencer, distribuït en cinc parts, era destinat probablement a acompanyar la lectura sinagogal del Pentateuc , dividit en perícopes repartides en un cicle de tres anys La compilació fou feta incorporant diversos reculls anteriors, entre els quals se'n destaquen dos l’un és anomenat “jahvista”, perquè dóna a Déu el nom de Jahvè salms 3-32 i 34-41, que uns títols tardans atribueixen a David i l’altre, “elohista”, del nom de Déu, Elohim, compost de tres colleccions atribuïdes als fills de Corè salms 42-49, a David salms 51-72 i a…
cananeu
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües semítiques occidentals que comprèn el cananeu antic, el moabita, el fenici i l’hebreu; ha estat discutida la inclusió de l’ugarític en aquest grup.
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
filosofia grega
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món grec.
Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al segle VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la…
numismàtica
Numismàtica i sigil·lografia
Ciència que estudia l’origen i el desenvolupament, tant en l’espai com en en el temps, de la moneda, considerant-la no pas com a simple element de canvi, sinó com a monument o testimoniatge històric, social, econòmic i artístic.
Tinguda com una de les fonts auxiliars de la història, és alhora eficaç collaboradora d’altres disciplines arqueologia, heràldica, epigrafia, etnografia, sigillografia i filologia D’altra banda, bé que l’àmbit principal d’atenció de la numismàtica és el referent a les monedes i medalles, tanmateix s’ocupa també de tot el que tingui relació amb els aspectes annexos al fenomen monetari canvi primitiu, objectes premonetals i derivacions de la moneda monedes de paper, documents de crèdit i mercantils de tota mena Així la numismàtica fa amb preferència l’estudi tant de les colleccions públiques i…
triliteralisme
Lingüística i sociolingüística
Característica de l’estructura lèxica de les llengües semítiques segons la qual les diverses arrels dels mots consten bàsicament de tres fonemes (expressats per tres lletres consonàntiques), als quals són afegits d’altres fonemes per a constituir les altres formes gramaticals i lèxiques.
consonant emfàtica
Fonètica i fonologia
Consonant, sorda o sonora, molt corrent en les llengües semítiques, en la pronúncia de la qual apareix un tret articulatori que consisteix en un retraïment cap a l’arrel de la llengua i una concavitat del dors d’aquesta, acompanyat d’una elevació brusca de la laringe.
En la transliteració, hom la sol indicar amb un punt al dessota ṣ, ḍ, ṭ, etc
antisemitisme
antisemitisme Classificació per a la mort en el camp d’extermini d’Auschwitz
© Fototeca.cat
Història
Animadversió envers els jueus com a grup ètnic.
Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una…
Santa Maria del Collell (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació L’església de l’antic priorat i actual santuari marià de Santa Maria del Collell es troba al sud-est del Torn, prop de la carretera de Sant Miquel de Campmajor, just al límit de llevant de la comarca i al cantó de migjorn del terme municipal de Sant Ferriol Mapa 295M781 Situació 31TDG717669 L’església vella del santuari del Collell es troba situada al costat mateix de l’església nova, a la plaça central del conjunt d’edificis del santuari i collegi Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres, i després el trencall de Sant Miquel de Campmajor Abans d’arribar…