Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
operari diocesà
Cristianisme
Membre de l’institut secular (germandat de Sacerdots Operaris Diocesans) fundat per Manuel Domingo i Sol a Tortosa, el 1883, com una germandat de sacerdots dedicats al foment i cura de les vocacions sacerdotals i religioses, a l’educació de la joventut i a la devoció a l’eucaristia.
Rebé l’aprovació de Roma el 1898, la dels seus estatuts l’any 1935 i l’erecció en institut el 1952 Fomentà inicialment les vocacions sacerdotals en els collegis de Sant Josep, com el de Tortosa, València i Oriola i sobretot en el Collegi Espanyol de Sant Josep de Roma, fundat per Domingo el 1892 Aviat s’estengué per tota la península Ibèrica i el 1920 passà a l’Amèrica Llatina La moderna crisi dels seminaris ha limitat el seu camp d’acció, però l’han estès a parròquies, collegis universitaris i de segon ensenyament i a altres modalitats d’apostolat
canonge lectoral
Cristianisme
Obtentor de la canongia d’ofici, dita també lectoralia (canonge), creada per Innocenci III, al concili IV del Laterà (1215), en totes les esglésies metropolitanes.
El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les característiques del…
L’animal a l’esquena

Vista del centre L’animal a l’esquena
L'animal a l’esquena
Dansa i ball
Centre de creació i investigació de dansa a Celrà (Gironès).
Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors…
Comité International de Coopération dans les Recherches Nationales en Démographie
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Organització no governamental per a la recerca demogràfica creada l’any 1972 a França.
És finançat per l’Estat francès i el Fons de les Nacions Unides per a la Població FNUAP Els seus objectius són la recollida de dades disperses en centres demogràfics d’arreu del món més de 700 i la collaboració entre aquests mateixos centres mitjançant l’intercanvi d’informació a través de l’organització de seminaris i conferències Aquest centre d’investigació té com a principals línies d’investigació la fecunditat i la família, la mortalitat i els programes de salut, la urbanització del territori, l’envelliment de la població, els recursos i els moviments migratoris…
Josep Maria Calsamiglia i Vives

Josep M. Calsamiglia i Vives
© Fototeca.cat
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Filòsof i editor.
El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Escola d’Administració Pública
Institució creada l’any 1914 per la diputació provincial de Barcelona com a Escola de Funcionaris de l’Administració Local.
El mateix any passà a la Mancomunitat de Catalunya amb el seu nom actual Suprimida 1924, l’any 1930 fou restablerta i funcionà normalment fins el 1936 Fou novament restablerta el 1979 per la Generalitat de Catalunya i inaugurada a Barcelona l’any següent Adscrita al departament de governació, té cura de la selecció, la formació, el reciclatge, el perfeccionament i l’especialització dels funcionaris de la Generalitat i dels funcionaris locals A més, organitza diverses activitats —seminaris, taules rodones, conferències, etc—, que inclouen la investigació, l’estudi i la divulgació…
Germán Prado Peraita
Música
Musicòleg castellà.
Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…
Josep Sayol i Echevarria
Historiografia
Cristianisme
Comunicació
Eclesiàstic, historiador i publicista.
Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà
Joan de Vallgornera i de Senesterra
Literatura
Cristianisme
Escriptor ascètic.
Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622