Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
Académie des Beaux-Arts
Institució resident a París, derivada d’una de les antigues seccions de l’Institut de France creades a la seva fundació el 1795.
Aquesta secció agrupava els artistes i els escriptors, però quan el 1816 les seccions reprengueren el nom d’acadèmies, la de belles arts fou separada de la renovada Académie Française Té 50 membres i en depenen l’Académie de France, de Roma, i la Casa de Velázquez, de Madrid
Elionor de Castella
Història
Reina de Navarra, filla d’Enric II i de Joana Manuel i mare de Blanca I de Navarra.
Fou esposada, el 1372, a Briones, amb Carles III de Navarra , amb el qual es casà el 1373 Separada temporalment del seu marit 1388-95, intervingué activament en la política interna castellana durant els regnats de Joan I i d’Enric III Fou soterrada a la seu de Pamplona
albúmina de llet
Química
Producte obtingut a partir del xerigot, un cop separada la lactosa.
És constituït principalment per lactoalbúmina
Bornholm
Illa
Illa de la mar Bàltica, que constitueix administrativament un amt
de Dinamarca.
La capital és Rønne 15 259 h 1982 És separada de Suècia per l' estret de Bornholm El principal recurs és la pesca i l’extracció de caolí prop de la capital Hi ha una base aeronaval important Són significatives les esglésies rodones d’arquitectura militar-religiosa, dels ss XII i XIII
vagina
Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
Boothia
Península
Península del Canadà, a l’oceà Àrtic, pertanyent administrativament al territori del Nord-oest.
És la més septentrional de les penínsules canadenques, i és separada de la Terra de Baffin pel golf de Boothia , i de l’illa Victoria pel canal MacClintock La península fou descoberta el 1829 pel capità John Ross, que li donà el nom en honor de sir Felix Booth, que n'havia finançat l’expedició
Long Island
Illa
Illa dels EUA, a la costa atlàntica, situada a l’extrem SE de l’estat de Nova York, del qual forma part.
És separada del continent per l’estret de Long Island Sound 176 km de llarg Els dipòsits morènics són visibles per tota l’illa Al SW hi ha el barri de Brooklyn, el qual forma part de l’aglomeració urbana i portuària de Nova York Hi ha la Long Island University, fundada el 1926
Lluís Baldó
Història
Ciutadà de Perpinyà, fill del lloctinent del procurador general de Rosselló i Cerdanya, Onofre Baldó.
El 1629 obtingué el càrrec d’assessor del governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya Els cònsols de Perpinyà li encarregaren la redacció d’un memorial dirigit a Felip III, demanant per als comtats una administració separada de la Generalitat de Catalunya També és autor d’una Descripción de los condados de Rosellón y Cerdaña
tapiner | tapinera
Història
Menestral que feia tapins.
El gremi de tapiners s’organitzà corporativament a Barcelona a partir del 1479, com a entitat separada dels sabaters el 1681 rebé noves ordinacions i llanguí a la darreria del s XVIII A València, ciutat on els tapiners també havien format un corporació pròpia, el procés de decadència ja és considerat finit vers el 1700