Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Josep Baró i Güell
Música
Professor, compositor i director de cobles català.
Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona
Manuel Giró i Ribé
Música
Músic.
Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra
Jaume Cristau i Brunet
Música
Compositor i contrabaixista català.
Ha combinat la seva tasca compositiva amb la d’instrumentista El 1975 fundà la Cobla Miramar, de la qual fou director i contrabaix, fins que el 1996 passà a Empordà Fusió Les seves sardanes han estat sovint premiades en diversos concursos, i entre els títols més significatius cal destacar Pinzells de tramuntana , Impressions marineres , Formosa Sarai , Cavall Bernat i A Palmira Ha escrit igualment obres simfòniques per a cobla i cor - Suite op1 i Peralada 1285 , amdues estrenades l’any 1985- i música de cambra
Antoni Katski
Música
Pianista i compositor polonès.
Membre d’una família de músics i nen prodigi, després d’estudiar a Varsòvia debutà quan només tenia vuit anys Posteriorment amplià els estudis amb J Field i S Thalberg Feu nombroses gires de concerts, que el menaren des de París fins als Estats Units i de Sant Petersburg fins a Sibèria Hom en destacà el seu estil brillant i desimbolt, unit a la vegada a una gran tècnica Compongué nombroses peces per a piano, algunes de saló i d’altres per a concert a més, escriví dues òperes i obres simfòniques
Eduard Montesinos i Comas
Música
Compositor valencià.
Es formà al Conservatori Superior de Música de València, on obtingué diversos guardons Catedràtic de diferents disciplines en aquest centre, ha publicat també alguns llibres de caràcter pedagògic Inicià la seva carrera compositiva amb Siciliana 1961 En el seu catàleg, format per obres simfòniques, per a big band , banda, cor, orgue i piano, sobresurten les Variacions calidoscòpiques 1973 i Estructures isorítmiques 1987 El llenguatge de Montesinos és una fusió molt personal de procediments i tècniques compositius sorgits durant el segle XX, entre els quals sobresurten l’atonalisme…
Blai Colomer
Música
Compositor i organista valencià.
Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin El 1852 guanyà el segon premi de piano del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló
André Caplet

Claude Achille Debussy i el seu amic André Caplet
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra.
Guanyà el primer Gran Premi de Roma el 1901 amb la seva cantata Myrrha Dirigí a França, Alemanya, Gran Bretanya i Nord-amèrica La seva producció, molt abundosa, és adscrita a l’estètica impressionista Escriví obres d’inspiració religiosa, entre les quals es destaca Le Miroir de Jésus 1923, per a solo, cors, quintet de corda i arpa També és autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Transcriví obres de Claude Debussy i n'estrenà Le Martyre de saint Sébastien 1911, obra de la qual acabà la instrumentació
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Elias
Música
Compositor, pianista, organista i crític català.
Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París
Josep Campabadal i Calvet
Música
Pianista i compositor.
Estudià a Lleida i a Barcelona, on dirigí la capella de música de la catedral Féu nombrosos concerts de piano i es dedicà també a la docència d’aquest instrument El 1876 es traslladà a Costa Rica com a organista i mestre de capella de Cartago Impulsà la vida musical de Costa Rica i hi fundà l’associació coral Euterpe Compongué trenta-cinc composicions simfòniques, vint-i-tres misses i trenta-dos motets És autor de la música de l’himne de Costa Rica 1883 Publicà també obres didàctiques Cantos escolares , 1888 ABC musical , 1894 i un Tratado de teoría y crítica musical
Louis Kentner
Música
Pianista i compositor hongarès naturalitzat britànic.
Deixeble d’A Szekely i L Weiner en l’instrument i de Z Kodály i H Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà Tocà sovint amb Y Menuhin entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949, i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963 Compongué algunes peces simfòniques i de cambra