Resultats de la cerca

És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…

Els virus es reprodueixen gràcies a un mecanisme peculiar, anomenat replicació , gràcies al qual el seu àcid nucleic es reprodueix ell mateix, i alhora, dirigint el metabolisme de la cèllula que infecta, orienta l’elaboració de les seves proteïnes i la càpsida Esquemàticament, la replicació vírica es produeix en quatre fases infecció, síntesi, maduració i alliberament Durant la fase d’infecció , el virió s’enganxa o s’absorbeix a la membrana cellular, abandona l’embolcall extern, penetra en l’interior de la cèllula, perd la càpsida i permet que el nucli víric quedi en contacte directe amb el…

El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…

La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…

Al sistema reproductor, li correspon la funció bàsica de possibilitar la formació de nous individus, ja que els seus òrgans elaboren els elements necessaris i intervenen en les activitats sexuals amb les quals es posen en contacte els elements d’un sexe i de l’altre A més, participa en la vida sexual, amb independència de la funció reproductora Si bé les funcions bàsiques en ambdós sexes són equivalents, i fins i tot complementàries, i per bé que l’objectiu final és el mateix, es troben diferenciades completament Funcions bàsiques La funció bàsica del sistema reproductor de qualsevol ésser…

Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’ he mostàsia , és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini En aquest procés complex no solament intervenen les plaquetes, sinó també una sèrie de substàncies, moltes de naturalesa proteica, que circulen en el plasma o que es troben a l’interior de les plaquetes, anomenades factors de la coagulació , l’activitat dels quals és indispensable perquè s’aturi d’una manera eficaç la pèrdua sanguínia i es recuperi la indemninat del vas sanguini lesionat Una manca de…

És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…