Al sistema reproductor, li correspon la funció bàsica de possibilitar la formació de nous individus, ja que els seus òrgans elaboren els elements necessaris i intervenen en les activitats sexuals amb les quals es posen en contacte els elements d’un sexe i de l’altre. A més, participa en la vida sexual, amb independència de la funció reproductora. Si bé les funcions bàsiques en ambdós sexes són equivalents, i fins i tot complementàries, i per bé que l’objectiu final és el mateix, es troben diferenciades completament.

Funcions bàsiques

La funció bàsica del sistema reproductor de qualsevol ésser viu és la multiplicació de l’espècie. Així, l’aparell genital elabora i conserva les cèl·lules a partir de les quals es desenvoluparan els nous éssers, i disposa de les estructures necessàries per a les primeres fases del seu desenvolupament. En l’espècie humana, aquest procés es troba repartit entre els dos exemplars que la constitueixen: el masculí, o home, i el femení, o dona. En cadascun d’ells té lloc una part de la funció reproductora, i per a completar-la cal la unió entre tots dos. El procés d’unió d’ambdós sexes forma part de l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors. Tant la fecundació i l’embaràs, és a dir, el procés d’unió entre els dos gàmetes sexuals i el desenvolupament del nou ésser en l’úter de la dona, com la sexualitat, són temes molt amplis que en aquesta obra són tractats separadament als capítols de reproducció humana i vida sexual respectivament.

El procés principal que té lloc en l’aparell genital de cada sexe és la producció de gàmetes, és a dir, l’elaboració de cèl·lules reproductores. Aquest procés, com també les cèl·lules que en resulten, és diferent en cada sexe, però amb característiques comunes.

Els gàmetes són elaborats a les gònades o glàndules germinals, és a dir, als testicles i els ovaris. Als testicles s’esdevé l’espermatogènesi, o sia, el procés de formació de gàmetes masculins o espermatozoides. Als ovaris es produeix l’ovogènesi, és a dir, el procés de formació de gàmetes femenins o òvuls. Una característica fonamental d’ambdues cèl·lules reproductores, que les diferencia de la resta de les cèl·lules humanes, és que tenen solament vint-i-tres cromosomes. Les restants cèl·lules de l’organisme, en canvi, en tenen quaranta-sis, o, dit d’una altra manera, vint-i-dues parelles de cromosomes semblants entre si i un parell de cromosomes sexuals dels anomenats X i Y; en les cèl·lules femenines, fins i tot els cromosomes sexuals són semblants, ambdós del tipus X, mentre que les cèl·lules masculines posseeixen un cromosoma sexual X i un altre del tipus Y.

La diferència en el nombre de cromosomes dels gàmetes respecte a la resta de cèl·lules orgàniques és deguda al fet que les seves cèl·lules precursores es reprodueixen de manera diferent. Així, mentre que les cèl·lules de l’organisme es reprodueixen amb un procés anomenat mitosi en què tots els elements de les cèl·lules, fins i tot els cromosomes, es dupliquen abans de la formació de dues noves cèl·lules filles, les cèl·lules precursores dels gàmetes es reprodueixen amb un procés anomenat meiosi, en què els cromosomes no es dupliquen, sinó que cada una de les dues cèl·lules obtingudes posseeix la meitat dels cromosomes de la cèl·lula original. Un dels cromosomes d’una cèl·lula gàmeta és un cromosoma sexual que en els òvuls és sempre X, mentre que en els espermatozoides pot ésser X o Y. La particular estructura cromosòmica d’aquestes cèl·lules permet que en unir-se un gàmeta de cada sexe es constitueixi una cèl·lula de quaranta-sis cromosomes, anomenada cèl·lula ou o zigot, a partir de la qual es desenvolupa l’embrió.

A més de la funció productora de gàmetes, l’aparell genital té una altra funció bàsica, imprescindible per a la reproducció, que és la funció endocrina, és a dir, la formació d’hormones. Així, les gònades, tot i que són incloses al sistema reproductor, poden ésser considerades també una part del sistema endocrí, ja que elaboren hormones, és a dir, substàncies que es transporten amb la sang a altres òrgans, on actuen modificant-ne l’activitat. Les cèl·lules que sintetitzen hormones se situen entre les cèl·lules germinals, productores de gàmetes. L’activitat que mantenen, com la de moltes glàndules endocrines, és regulada per d’altres hormones secretades per la glàndula hipòfisi, fonamentalment per l’hormona fol·liculostimulant o FSH, i l’hormona luteïnitzant o LH, també anomenada hormona estimulant de les cèl·lules intersticials o ICSH. Aquestes hormones hipofisials regulen la formació d’hormones gonadals o sexuals que són principalment la testosterona al testicle i la progesterona i els estrògens a l’ovari. Les hormones sexuals exerceixen nombroses funcions. Durant l’època de desenvolupament determinen la formació dels òrgans genitals i dels caràcters sexuals secundaris. Posteriorment, regulen la pròpia activitat de l’aparell genital, sobretot el procés d’espermatogènesi en l’home i el cicle menstrual en la dona. En definitiva, la funció endocrina gonadal és imprescindible per al desenvolupament dels òrgans genitals i altres característiques de l’organisme que participen en l’activitat sexual i la reproducció.