Resultats de la cerca
Es mostren 323 resultats
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els sostenidors porten…
exoesquelet

Exoesquelet d’un crustaci terrestre
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Esquelet exterior al cos d’un animal i que li serveix de protecció.
Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…
pilar
Anatomia animal
Formació anatòmica vertical, quasi sempre pariona i múltiple, de sosteniment o d’inserció.
En són exemples el pilar del diafragma , que s’insereix en les vèrtebres lumbars, i els del vel del paladar , que circumscriuen un espai que allotja l’amígdala
columna vertebral

Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d’una espècie…
dragalina
Construcció i obres públiques
Màquina emprada en el dragatge i l’excavació de terres.
L’element excavador és una cullera que bascula penjada d’uns cables de sosteniment, els quals llisquen d’una corriola fixada a l’extrem d’una ploma d’inclinació variable l’altre extrem de la qual pivota sobre la cabina i que és arrosegada per uns altres cables, que hom estira des d’un torn situat a la base de la màquina, i la tensió dels quals determina l’angle d’incidència de la cullera durant l’excavació A igualtat de longitud de la ploma, l’abast d’una dragalina depèn de la inclinació d’aquella i acostuma a oscillar entre els 50 i els 350 m Les dragalines són generalment automotrius,…
subsistència
Conjunt de mitjans necessaris per al sosteniment de la vida humana ( nivell de subsistència
).
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del…
Isabel I de Castella

Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el…
Cixi
Història
Emperadriu vídua de la Xina.
D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El 1898, quan l…
esclerènquima
Botànica
Teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de membrana engruixida i sovint lignificada.
Les cèllules de l’esclerènquima poden ésser esclereides o fibres, segons que siguin arrodonides o allargades Normalment són mortes a la maturitat