Resultats de la cerca

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

Fou fundat l’any 1940 i prengué el relleu del Club Esportiu Martorell 1928, que a la meitat dels anys trenta participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria Jugà bàsicament a primera i segona territorials El 2002 es fusionà amb l’Sporting Martorell per constituir el Club de Futbol Martorell

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

S’organitzà de manera irregular i alguns anys deixà de disputar-se En la primera edició hi participaren el Futbol Club Barcelona, el Català, l’Internacional, el Salut i l’X Sporting Club El FC Barcelona guanyà les edicions de 1906 i 1908 A banda d’això, el club amfitrió també organitzà competicions d’esgrima i tennis amb el mateix nom

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

Fou fundat el 1978, inicialment amb el nom de Club Sporting Sant Cugat, que mantingué fins el 1988 L’equip sènior masculí competeix habitualment en la tercera categoria estatal, de la qual fou campió la temporada 1993-94 Durant cinc temporades consecutives jugà en la divisió de plata del futbol sala espanyol Posteriorment baixà diverses categories i la temporada 2004-05 retornà a la tercera categoria estatal

Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993

Començà a practicar la boxa el 1926, primer al SDB La Flora i després al Palace Sporting Barcelona Club Més conegut com Martín Oroz, debutà com a professional al pes ploma el 1927 Fou campió de Catalunya de pes lleuger 1928, 1929 i campió d’Espanya de pes wèlter 1932, 1933, 1934 Feu una gira per cinc països d’Amèrica Una vegada es retirà el 1939, preparà boxejadors

Competí representant l’Olímpia i el Club Boxa Sporting de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà en vèncer el púgil castellà Díaz 1980 També fou dues vegades campió de Catalunya de boxa amateur en aquesta mateixa categoria 1978, 1979 Integrà l’equip de Catalunya en els Campionats d’Espanya de boxa amateur , on competí en la categoria de pes mitjà 1979

Interior esquerre que destacà en el CE Sabadell 1968-71, procedent de l’Ontinyent Amb el conjunt arlequinat disputà 73 partits a primera divisió i marcà 21 gols Després jugà amb el Sevilla 1971-72, amb l’Sporting de Gijón 1972-76 i de nou amb el Sabadell, aquesta vegada una temporada a tercera 1976-77 i dues a segona 1977-79 Participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968