Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Pomponio Nenna
Música
Compositor italià.
Es tenen molt poques dades sobre la seva vida Probablement es formà al costat de Stefano Felis Estigué al servei de C Gesualdo, a Nàpols, entre el 1594 i el 1599 Cap al 1608 era actiu a Roma A partir del 1582 publicà vuit llibres de madrigals a cinc veus, dos dels quals s’han perdut, i un altre llibre a quatre veus Els seus madrigals estigueren molt influïts per l’estil dels de Gesualdo i de l’escola napolitana També se’n coneixen dos llibres de responsoris, un salm i algunes altres composicions profanes, com villanelle i ricercari
Giuseppe Maria Foppa
Música
Llibretista italià.
Cantor al Conservatorio dei Mendicanti, el primer dels seus més de vuitanta llibrets és Armida abbandonata 1781, musicat per Ferdinando Bertoni Adscrit al gènere còmic, es mostrà com un seguidor de Carlo Goldoni, amb influències franceses i de la Commedia dell’Arte Collaborà, entre d’altres, amb Gioachino Rossini L’inganno felice , 1812 i Gasparo Spontini Le metamorphosi di Pasquale , 1802, però els seus compositors més habituals foren Giuseppe Farinelli Un effetto naturale , 1803 La donna di Bessarabia , 1817, Simone Mayr Il segreto , 1797 Amor non soffre opposizioni , 1810 i …
Manuel Badenes i Calduch
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…
Josep Espada Virgós
Futbol
Jugador i entrenador de futbol.
Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa
Josep Fusté Noguera
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15…
San Marino 2018
Estat
Fins a l’1 d’abril van ocupar el càrrec de capità regent del país Matteo Fiorini i Enrico Carattoni El primer forma part de l’Aliança Popular, que té 4 diputats al Consell Gran i General el segon és militant de l’Esquerra Unida, amb 16 diputats Van ser substituïts per Stefano Palmieri, del partit República Futura, i Matteo Ciacci, del Moviment Cívic 10, que van ocupar el càrrec fins l’1 d’octubre Al final de l’any els dos capitans regents del país eren Mirko Tomassoni, del Partit dels Socialistes i dels Demòcrates, i Luca Santolini, del Moviment Cívic 10 Durant aquest any es van…
Club Deportiu Masnou

Primer equip de la temporada 2011-12 del Club Deportiu Masnou
Club Deportiu Masnou
Futbol
Club de futbol del Masnou.
Fundat a l’agost del 1920, jugà durant moltes temporades a tercera divisió estatal, categoria que assolí per primera vegada la temporada 1971-72 en guanyar el campionat territorial preferent Tornà a ser campió de preferent les temporades 1974-75 i 1995-96 Jugà unes quantes edicions de la Copa d’Espanya, la primera, la temporada 1972-73 En aquesta competició destacà la seva actuació de la temporada 1979-80, en què caigué eliminat pel RCD Espanyol Disposa d’escola de futbol de base i juga a l’estadi municipal La temporada 2010-11 jugà de nou a tercera divisió Un dels fets més recordats de la…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes,…
spinto
Música
Malgrat el seu significat ('empès'), és un terme que no té connotacions pejoratives i s’utilitza bàsicament en les categories vocals de tenor i soprano fent referència a aquelles veus líriques amb una especial capacitat de projecció i de força en determinats clímaxs dramàtics.
En el tenor, el terme spinto indica un tipus de veu més dramàtica que la del líric però sense arribar als extrems de la veu de tenor heroic Dins aquesta categoria vocal de tenor líric spinto es troben papers com Ernani, Don Alvaro en La forza del destino de G Verdi, Dick Johnson en La fanciulla del West de G Puccini i el Chénier d’U Giordano Pel que fa al repertori de soprano d’aquesta categoria, s’hi poden incloure les Leonores de La forza del destino i d' Il trovatore , Amelia d' Un ballo in maschera , Aïda G Verdi, Madama Butterfly G Puccini i la Keiserin de Die Frau ohne Schatten 'La dona…
Josse Bade
Filosofia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Impressor i humanista, més conegut pel nom llatinitzat de Jodocus Badius Ascensis
.
Format a Itàlia, professà grec i llatí a Lió Treballà com a corrector a les premses de Jean Trechsel, i vers el 1495 s’establí a París, on formà part del taller de Robert Gaguin i des del 1500 posseí impremta pròpia Formà part activa del nucli d’humanistes prereformistes de París, entorn de Lefèvre d’Étaples, i edità gairebé quatre-cents volums dels humanistes més rellevants de la seva època Erasme, Budé, Poliziano, etc Hom li deu algunes de les primeres edicions d’obres lullianes Logica brevis 1516, Proverbia 1518 i Arbor philosophia amoris París 1516, entre d’altres A part les edicions que…