Resultats de la cerca
Es mostren 1834 resultats
Malik Šāh
Història
Tercer soldà seljúcida (1073-92), fill i successor d’Alp Arslān.
Sotmeté els qarakànides de Coràsmia, així com Kaixgària i Transoxiana, i estengué el domini seljúcida a l’Himyar, el Iemen i els territoris del golf Pèrsic Tingué la valuosa collaboració de Niẓām al-Mulk, visir que portà a terme la reforma administrativa de l’imperi Ambdós protegiren el desenvolupament de tots els camps de la cultura islàmica i li donaren un gran impuls, sobretot amb l’establiment i la creació de nombroses madrasses
Simó de Vallgornera i de Vilallonga
Història
Cavaller, senyor de Vallgornera, fill i successor de Jaume de Vallgornera.
Fou company d’armes de Ramon Muntaner a Sicília, on lluitava al servei de Frederic II contra els angevins de Nàpols Entrà a Sciacca durant el setge imposat per aquests 1301-02 Combaté a l’illa de Gerba, i Muntaner, en partir-ne, el deixà com a capità o guarda del castell Defensà Trapani del setge napolità, i intervingué en la treva que hi fou feta 1313-14 Fou curador de Manfred, fill del rei Frederic II 1317 Amb els seus soldats, catalans i almogàvers, vigilà el nou desembarcament angeví prop de Palerm, entrà a la capital i resistí el setge 1325 en ésser alçat aquest, emprengué una guerra de…
Alexandre Sever
Història
Emperador romà (222-235 dC); cosí d’Heliogàbal i successor seu.
Tenia catorze anys quan començà a regnar El govern fou dirigit pel jurista Ulpià, prefecte del pretori La situació econòmica de l’Imperi era precària, i l’emperador intentà una reducció de les despeses de l’exèrcit També practicà una política de protecció social i de beneficència L’alçament dels sassànides a l’Orient l’obligà a negociar una pau Intentà de negociar també amb els pobles germànics, a Magúncia, però fou assassinat per legionaris seus
Ögödei
Història
Gran kan mongol (1229-41), fill i successor de Genguis Kan.
Establí la cort a Karakoram i adoptà models xinesos en l’administració Expandí considerablement l’imperi mongol, cap a l’E fins a Corea 1236, i per l’occident les seves ràtzies arribaren fins a prop de Viena En morir, la seva vídua assumí la regència 1241-46 fins al nomenament de llur fill Güyük
Ramon III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Albigès (923/924-~950), fill i successor de RamonII.
A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània
Teodoric II
Història
Rei visigot (453-466) del llinatge dels balts.
Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat pel seu germà…
Joan de Borja i Enríquez
Història
Duc de Gandia.
Noble i militar Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521 durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs Es casà 1509 amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i, novament 1523, amb Francesca de Castre-Pinós El seu hereu i successor en el ducat fou…
Muḥammad Reza de l’Iran
Història
Xa de l’Iran.
Fill i successor de Reza I de l’Iran, de la dinastia Pahlawī , estudià a Teheran i a Suïssa Entronitzat el 1943, menà una política declarada d’occidentalització que li comportà l’animadversió del clergat xiïta del país el qual, emparant-se en l’autoritarisme i la corrupció del seu règim, organitzà l’oposició i la revolta popular que finalment l’enderrocà per a instaurar una teocràcia islàmica a l’Iran 1979 Estigué casat amb la princesa Fawzieh d’Egipte de la qual es divorcià el 1948, amb Soraya Bakhtiari 1951 divorci el 1958 i amb Farah Diba 1959, de qui tingué Reza, nascut el…
Jofre de Rocabertí i de Fenollet
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VI).
Fill i successor del vescomte Felip Dalmau I Després d’acompanyar el seu progenitor a l’expedició del 1392 a Sicília i d’heretar el vescomtat, fou conseller i camarlenc de Joan I, càrrecs que mantingué sota el seu successor Martí I tingué un paper destacat en la defensa de Puigcerdà, Cervera, Tàrrega i Balaguer 1396-97 contra les tropes del pretendent el comte Mateu I de Foix Serví després a Mallorca 1397 i el 1398, arran d’un atac pirata a Torreblanca, al País Valencià, dirigí com a almirall una expedició de càstig, a la qual Benet XIII donà el caràcter de croada i…