Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
-ano
Química
Sufix que substitueix el sufix -à en el nom dels hidrocarburs saturats quan aquest nom és utilitzat per a designar ponts en sistemes policíclics.
-ic
Química
Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids.
-asa
Bioquímica
Sufix emprat en la nomenclatura sistemàtica per a designar els enzims.
terminació
Lingüística i sociolingüística
Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valencia En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 nanòmetres, i…
-diazina
Química
Sufix (compost del prefix numeral di-, del prefix aza- elidit i del sufix -ina) que indica la presència de dos àtoms de nitrogen en un heterocicle de sis baules.
parasíntesi
Lingüística i sociolingüística
Formació de mots per l’addició combinada d’un prefix i un sufix.
benasquès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, de transició cap a l’aragonès, parlat a la vall de Benasc, molt relacionat amb els parlars ribagorçans més meridionals (ribagorçà).
La catalanitat del benasquès no ha estat generalment acceptada mentre l’afirma Manuel Alvar, la neguen Badia i Margarit i Günther Haensch Joan Coromines afirma que seria molt fàcil de donar una base científica a una teoria que sostingués la catalanitat de Benasc Bé que ha tingut una forta influència del castellà, perceptible sobretot en el vocabulari, aquesta ha estat molt menor que damunt els parlars aragonesos La vitalitat del benasquès entre totes les classes de la població llevat a Castilló de Sos, relativament més castellanitzat contrasta igualment amb la desaparició gairebé total dels…