Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
aranyosa
Aranyosa
Benjmain Crain (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les orquidàcies de fulles lanceolades i de flors, agrupades en espiga, poc nombroses, de tèpals rosa i label bru purpuri, vellutat, amb un dibuix de línies arquejades que recorda una aranya.
veratre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles alternes i ovades, de flors amb sis tèpals, de color blanc verdós, arranjades en panícula, i de fruits capsulars.
Creix en prats de l’alta muntanya És una planta molt metzinosa
tulipa
Tulipa
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors
lis
Lis
2014 Wynn Anderson (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles dístiques laciniades que apareixen després de la flor, que és única, de color vermell i amb tres tèpals interns aixecats i uns altres tres d’externs penjants.
Prové de l’Amèrica Central
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
pulsatil·la
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, de rizoma gruixut, de fulles de dues a quatre vegades pinnades, sovint serícies, de flors amb sis tèpals, solitàries, i de fruits en núcula, que conserven els estils, acrescents i plomosos.
Es fan en prats i boscs de muntanya
tulipa silvestre
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, bulbosa, de 30 a 60 cm d’alt, amb tres fulles linears o lanceolades, amb una sola flor de sis tèpals, groga o externament vermellosa, i amb el fruit en càpsula.
Creix en pastures i matolls, a l’Europa central i meridional
Les fagàcies
Fagàcies 1 Castanyer Castanea sativa a cúpula espinosa o pelló, oberta, mostrant els tres fruits que conté x 0,5 b fruit o castanya x 0,5 2 Faig Fagus sylvatica a brot florit amb fulles joves, de marge ciliat, aments masculins globosos i llargament penduculats, dues cimes femenines i alguns catafilles lanceolats, ja secs, a punt de caure x 0,5 b cúpula fructífera madura, oberta en quatre valves, amb els dos fruits o fages a l’interior x i c faja, allargada i de secció trígona x 1 3 Roure martinenc Quercus pubescens ’ a brot amb fulles a mig desplegar-se i aments masculins x 0,5 b fulla…
safrà
fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al s XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de…
pafiopedil
Botànica
Gènere d’orquidàcies, de la família de les orquidàcies, de fulles coriàcies, ovades o el·líptiques, situades a la base de la planta, flors en peduncles drets de forma característica, amb una mena de bossa a sota i tèpals laterals, de colors diversos, normalment combinats amb taques o ratlles.
És originari de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia, i inclou unes 60 varietats d’orquídies, la majoria terrestres i algunes epífites, i és molt proper al gènere Cypripedium , típic de l’hemisferi nord, dins del qual hi ha la rara i vistosa orquídia “sabatetes de la Mare de Déu” Aquest gènere ha estat molt millorat mitjançant hibridacions per tal d’aconseguir flors molt més grans i de colors molt més vistosos Les orquídies tropicals que s’inclouen en aquest gènere són unes de les més apreciades per les seves flors En regions temperades i fredes es cultiven com a plantes d’interior,…