Resultats de la cerca

El terme fou introduït per SFreud Totem und Tabu , 1913 a partir de les interpretacions individualistes del totemisme Malgrat la diferència essencial entre el capteniment normal d’un “primitiu” enfront del tabú i l’anormal del neuròtic, hi ha un cert parallelisme, per tal com ambdós reaccionen davant el tabú situació o objecte prohibit, en el neuròtic amb un sentiment d’atracció i alhora de repulsió i de terror

Aquest concepte, que no implica una conciliació en el terreny ideològic, nasqué per minvar la tensió existent entre la Unió Soviètica i els estats de sistema econòmic capitalista, arran de la guerra freda, de l’aparició de les armes nuclears i de la creació consegüent d’un equilibri internacional bastit damunt el terror També la Xina comunista, que a la primeria atacà el revisionisme soviètic, adoptà aquesta actitud des del 1971

Procedent del cercle freudià, el 1919 fundà a Viena una editorial psicoanalítica internacional, que dirigí fins el 1924 Aquest any publicà la seva obra central, Das Trauma der Geburt ‘El trauma del naixement’, en què establí que el terror experimentat durant el naixement afecta el curs del desenvolupament psíquic i pot àdhuc ésser causa de neurosis i trastorns ulteriors Després de rompre amb Freud, el 1936 emigrà als EUA

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

Fundat amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror, posteriorment adoptà el nom de Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins el 1996, any que canvià el nom per l’actual i rebé suport i participació institucionals, i adoptà un criteri més general Celebrat al llarg d’una setmana i escaig al mes d’octubre, manté una secció oficial de cinema fantàstic, al qual s’han incorporat les seccions Òrbita, de produccions inèdites de l’any anterior en gèneres contigus al fantàstic, especialment el thriller Noves Visions 2003, de caràcter més…

La seva obra, a cavall entre l’expressionisme i el realisme, mostra, a través d’un refinat sentit estètic, una concepció pessimista de la vida, presidida per la idea constant de la mort Inicià la seva carrera cinematogràfica a Alemanya i la continuà als EUA El 1928 obtingué l’Oscar al millor film per Sunrise 1927 Altres films seus són Nosferatu , eine Symphonie des Grauens ‘Nosferatu, una simfonia del terror’, 1924, Faust 1926, Four Devils 1928 i Tabu 1931

A les seves obres construeix un món imaginari i distort, poblat per éssers monstruosos És considerat un dels clàssics de la literatura de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció Per bé que algunes de les seves narracions aparegueren a la revista “Weird Tales”, gran part de la seva producció, de la qual cal esmentar At the Mountains of Madness 1931, The Dunwich Horror 1945 i The Case of Charles Dexter Ward 1952, és de publicació pòstuma

Prengué part en diverses expedicions cap a l’Àrtic, on localitzà l’illa de Somerset i el pol magnètic, i cap a l’Antàrtic Durant l’expedició a l’Antàrtic 1839 dirigida per ell mateix i realitzada amb els vaixells Erebus i Terror , descobrí la Terra Victòria i la mar i la barrera de Ross Escriví Voyages of Discovery and Research to Southern and Antartic Regions 1847 El seu oncle, John Ross 1777-1856, fou també explorador i descobrí, amb ell 1829, l’illa del rei Guillem

Tartuf representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els propis interessos Intenta de seduir l’esposa del seu protector i, descobert, accentuarà la seva maldat per mitjà del terror que infon als components d’aquesta família, sobretot al pare, caràcter extremament feble Com a personatge, Tartuf és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia de Molière Traduïda al català el 1930, posteriorment 1973 Joan Oliver en féu una versió poètica