Resultats de la cerca

N'aparegueren vint-i-quatre números L’equip promotor —Claudi Ametlla, Ferran Cuito, Joaquim de Camps i Arboix, amb Juli Sunyer i Mateu Pou i el consell d’Amadeu Hurtado— es proposava de vitalitzar la consciència nacional i política de Catalunya Hi predominaven els comentaris i notícies polítics d’Espanya i del món Debaté especialment problemes jurídics i constitucionals, amb un esperit crític i revisionista, que esperava liquidar la guerra civil Cal remarcar la importància de la secció d’economia, a cura de Ferran Cuito Hi collaboraren, entre altres, Rovira i Virgili, Nicolau d’Olwer, Rafael…

Féu estudis de dret i de televisió, però s’ha dedicat sempre a la literatura Assenyalat com el representant més destacat de la seva generació, al llarg d’una obra extensa ha denunciat la situació social, ètica i política del seu temps i del seu país Ha escrit poemes, però ha destacat sobretot en el terreny de narrativa i en el de la novella, on, entre altres temes diversos, descriu l’amarga experiència de la guerra Fora murs , 1965, la del servei militar L’angelització , 1961 o denuncia un crim polític Z 1966, testimoniatge de l’assassinat de G Lambrakis , dut al cimena per…

Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel …

Fill de Lluís Gonzaga Manegat i Giménez Llicenciat en lletres, exercí de periodista Des del 1946 fou redactor i crític literari a El Noticiero Universal , del qual arribà a ser subdirector, i fou també director de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Com a escriptor estrenà obres teatrals, com Els nostres dies 1955 i El silencio de Dios 1956, i fou també autor de novelles de testimoniatge, psicològiques i exòtiques Cal destacar-ne La ciudad amarilla 1958, La feria vacía 1961, premi Ciutat de Barcelona 1960, El pan y los peces 1963, premi Selecciones de Lengua Española,…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de  La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral,  El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980,  Jesús y el evangelio en la comunidad joànica  1987…

Fundada i dirigida per Josep Palau-Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, s’hi sumaren en la redacció Joan Barat, Alexandre Cirici, Francesc Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls Intentà de donar testimoniatge d’una cultura oficialment liquidada i de fixar-ne les “valors” més essencials i més vàlides, responent en general a una concepció culturalista de l’art i la literatura, realitzada en una doble direcció simbolista i superrealista Així, presentà poemes de Riba, Foix, Carner, Espriu i d’autors joves…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc…

Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630 — Historia de la vida y…

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001  2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia…