Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
Cronologia del segle XVI
Dates històriques i culturals 1534 Traducció castellana del Cortegiano de Castiglione publicada a Barcelona Arquitectura 1548 Consolat de Mar València 1501 Reformes del palau episcopal de Barcelona 1507-1522 Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig d’Urgell 1507-1538 Sant Martí d’Empúries 1508-1515 Refecció de Santa Maria a intramurs de Santa Pau 1509 Nova campanya d’obres de l’Hospital de Santa Maria Lleida 1509-1522 Sant Romà de Lloret de Mar 1511-1518 Bartomeu Rossi i Pere Capvern Sant Genis de Vilassar de Dalt 1512-1569 Mestre benet Otger de Lió Església prioral de Sant Pere de Reus Cap al…
Gaetani
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.
La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona Fou pare de Roffredo…
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…
Queralt

Armes dels Queralt
Llinatge noble procedent dels Timor, senyors del castell de Timor i castlans —i més tard senyors— del de Queralt.
Després d’una certa vacillació quant a l’ús del cognom Queralt, aquest restà fixat ja arran de l’extinció del primer llinatge de Queralt El primer personatge d’aquest segon llinatge de Queralt a emprar aquest cognom és Pere de Timor, conegut també com a Pere I de Queralt mort després del 1167, castlà de Queralt i de Santa Coloma, fill d’Alarig de Timor, el qual, en fer-se monjo de Poblet, deixà en testament 1167 aquelles castlanies al seu nebot Gombau d’Oluja, malgrat tenir una filla, Ermessenda de Queralt El 1213 Arnau de Timor, senyor de Timor, rebesnebot de Pere I, que havia heretat la…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
Carles V

Carles V, segons una estàtua situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…
Zúñiga
Llinatge de rics homes de la Rioja navarresa que s’establí a Castella al final del segle XIII i que a partir del XV canvià la grafia Stúñiga o Estúñiga per la de Zúñiga.
Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…
catedral de Barcelona
Façana de la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Barcelona, que té com a titulars la Santa Creu i santa Eulàlia; des del 1867 té el títol de basílica menor.
Orígens La primera catedral de Barcelona la tenim documentada des del segle VI, si bé l’antic temple de Bàrcino s’esmenta l’any 394 en una carta de Paulí de Nola a Sulpici Sever La seva dedicació a santa Eulàlia apareix per primer cop el 877 La catedral romànica fou consagrada el 1058 per l’arquebisbe de Narbona, durant el bisbat de Guislabert Aquest bisbe, els anys precedents a la consagració, va viure una sèrie d’enfrontaments amb el comte Ramon Berenguer el Vell A l’últim va perdre el bisbe, i tot va concloure en un pacte, probablement relacionat en part amb l’acabament de la catedral Des…
Alfons IV de Catalunya

Alfons el Magnànim, retrat de Juan de Juanes
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1416-58) i de Nàpols (1442-58).
Fill primogènit de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’ Elionor d’Alburquerque Quan vingué a Catalunya tenia divuit anys Ja era, doncs, format en part en cenyir la corona, però no era tan estranger com el seu pare Cordialment, era també un altre home, i per ell foren reparades algunes de les arbitrarietats comeses pel seu pare amb les dames del casal d’Urgell i fins i tot amb Jaume el Dissortat El rei Ferran, en canvi, ja havia deixat traçada la política general dels reialmes, que seria prosseguida pels seus fills El 1415 feu casar Alfons amb la seva cosina Maria de Castella Hi havia, però,…