Resultats de la cerca

Estudià a Gorizia, on des del 1921 fou professor, i a Belles Arts de Viena El 1928 s’establí a Torí i dibuixà per a la Gazzeta del Popolo Introduí a Torí les tendències de l’escola de París, barrejant intelligentment l’experiència expressionista i fauve en composicions abstractes La postguerra accentuà el seu personal expressionisme La preocupació per la matèria i la superposició l’acosten a la pintura informalista Composició geomètrica núm 2 1924, Paisatge d’Amalfi 1953

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Fou president d’aquesta empresa des del 1920 fins a la seva mort El seu net Giovanni Agnelli Torí 1921-2003 fou president del grup FIAT 1966-96, any que en fou nomenat president honorífic, membre del comitè executiu de la Trilateral, dels consells d’administració de nombroses empreses europees i senador vitalici des del 1991 El seu germà, Umberto Agnelli Lausana 1934-Mandria, Torí 2004, fou vicepresident del grup 1980-93 i, des de la mort de Giovanni Agnelli 2003 n'ocupà la presidència En 1976-79 fou senador, i fou també membre de la Trilateral El seu fill Giovanni Alberto Agnelli 1964-97…

Estudià amb Berzelius i Liebig i fou professor a Torí El 1847 descobrí les propietats explosives de la nitroglicerina, les quals observà i analitzà

Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia

Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran i el…

Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica

Després d’una etapa 1908-11 definible com a allegòrica i d’una altra 1911-15 en què s’interessà pel moviment futurista, assolí un equilibri molt personal entre forma i color, influït per Cézanne Retrat de la Germana , Museo Civico, Torí Al decenni del 1930 derivà cap a l’art abstracte

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi

Germà de Mateu Lluís Simon i Delitala Estudià a Sàsser i Càller Incorporat al consell suprem de Sardenya 1780 Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller 1793, fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano