Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
grafologia
Psicologia
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.
Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’…
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les…
semiuncial
Escriptura i paleografia
Dit del tipus d’escriptura llatina derivada de la capital romana clàssica.
Hom en pot seguir la transformació a través d’una sèrie de formes intermèdies testimoniades per alguns fragments, com el palimpsest d’Aulus Gelli i el papir de l’epítom de Tit Livi El factor més important de transformació fou sens dubte el canvi d’angle d’escriptura, que de tancat passà a recte Això provocà que no sols els gruixos i prims de les lletres s’alteressin els traços gruixuts passaren a verticals, i els prims o fins, a horitzontals, sinó que també algunes lletres passessin a unes noves formes, com a, b, d, e, g, h, m, n, q, r, s, u hom pot dir, doncs, que esdevingueren…
Emilio Vedova
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta de …
Homilies sobre els evangelis
Art romànic
Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les lletres l’…
contrast
Escriptura i paleografia
Oposició entre traços gruixuts i prims d’una lletra escrita amb ploma ampla i flonja.
ductus
Escriptura i paleografia
Ordre d’execució dels traços d’una lletra i sentit segons el qual han estat executats.
L’ordre és indicat amb números, i el sentit, amb sagetes
Homiliae Evangeliorum (Ripoll)
Art romànic
Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 110 Homiliae Evangeliorum Foli 1 amb una caplletra “C”, decorada amb motius curvilinis, els quals recorden força llunyanament els motius típics vegetals Arxiu Mas Beer * situa en els darrers anys del segle XII aquest còdex compost per 315 folis en pergamí 26,30 × 17,80 cm, que conté una recopilació d’homilies sobre els evangelis La seva modesta decoració consisteix en una porció de petites capitals 2 × 2 cm, aproximadament de tipus calligràfic, dibuixades directament en tinta blava i vermella, els traços de les quals es perllonguen en motius…
v
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-dosena lletra de l’alfabet català, anomenada ve [pl ves].
Les lletres Y, V, U, W, tenen el mateix origen gràfic, és a dir, l'ípsilon grega, que conservà la forma Y en el grec clàssic, però que perdé el traç inferior en el grec occidental, i així passà la forma V a alguns alfabets itàlics, entre els quals el llatí Cap al segle I el llatí recuperà la Y grega, tot mantenint la V amb so d' u No fou sinó molt més endavant, després de l’aparició de la forma U , que la forma antiga de la V serví per a distingir en les llengües germàniques segle XI i romàniques segle XV el so de v consonant contraposat al de la u vocal També cap al segle X aparegué en els…
paleografia
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia les escriptures i els signes gràfics en ells mateixos (formes, origen i evolució) i per a llur interpretació adequada (lectura, datació i localització).
Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…