Resultats de la cerca

Als setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s’establí com a independent Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres collectives

Ha treballat com a actor, doblador, i fundador i coordinador de diverses entitats cíviques És autor de les peces de temàtica social L’estació de la disbauxa 1992, Euskadi crema 1992, Abans de les vespres 1993, premi Enriqueta Arimany de teatre breu 2002, Fosc de lluna 1994 i Draps bruts 1999, entre d’altres També ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema

Fou creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992 i la seva seu és a Girona Des del 1996 forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya Entre altres jaciments, ha treballat en diversos derelictes de la cala Culip, al port romà d’Empúries i al poblat neolític de la Draga, a l’estany de Banyoles Els resultats dels seus treballs es publiquen en les Monografies del CASC

Després d’haver treballat a Munic i a París, participà en l’exposició collectiva de l’Armory Show a Nova York el 1913, i restà definitivament als EUA La seva obra parteix de recerques plàstiques manieristes, que, a base de línies corbes hàbilment insinuades, arriben a uns volums decoratius sobre el tema del cos humà Les seves idees estètiques han estat recollides en el llibre Vers l’unité plastique 1914

Vida S’inicià en el cinema amb el petit format, concretament amb la realització del curt El guarda 1978, amb el seu amic d’infantesa Carles Pérez Ferré, amb qui després collaborà com a productor associat i ajudant de direcció en el llarg Hèctor, l’estigma de la por 1982 Especialment atret pel maneig de la càmera i les qüestions d’índole fotogràfica, la lectura del llibre de Néstor Almendros, Días de una cámara , fou decisiva per a orientar la seva vocació professional Installat a Barcelona, feu amistat amb José Luis Guerín i signà la fotografia d’alguns dels seus curts i dels dos primers…

Construïren molts orgues, entre els quals hi ha els de nombroses catedrals d’Espanya, i desenvoluparen l’orgue barroc castellà en tota la seva brillantor sonora i la màxima perfecció tècnica La nissaga s’inicià amb Pedro de Etxeberria, que el 1644 treballà en els orgues de la catedral de Lleó El seguí Antonio o Alonso, que bastí, entre d’altres, els dos orgues de la seu de Palència, en la construcció del segon dels quals hi collaboraren fra Domingo Etxeberria i fra José de Eyzaga Etxeberria, franciscà que morí durant la seva construcció 1691, després d’haver treballat a Eibar -on…

Assolí la medalla d’or per equips als campionats estatals de Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició TREC formant part de l’equip de la Federació Catalana d’Hípica 2008 També guanyà la medalla de bronze en aquesta mateixa competició en categoria sènior amb l’equip interautonomies 2009 Aconseguí la tercera posició al Campionat de Catalunya de TREC en categoria sènior 2010 Ha treballat com a monitora al Centre d’Equitació Poni Club Catalunya

Estudià matemàtiques i teologia a Alemanya L’any 1972 fou ordenat de sacerdot dins la Companyia de Jesús Ha treballat en l’àmbit de la comunicació, a la revista dels jesuïtes “La Civiltà Cattolica” i a Ràdio Vaticana i al Centre Televisiu Vaticà, que actualment dirigeix Des de l’any 2006 també dirigeix l’Oficina de Premsa de la Santa Seu i des del 2008 és assistent general de la Companyia de Jesús

Germana d' Emili Fàbregas Inicià la seva carrera artística com a actriu, formant part de companyies notables que actuaren a Madrid, Barcelona i per províncies Retirada del teatre, als anys cinquanta estrenà, com a autora, comèdies en català i castellà com Lección de amor 1954, Un pas en fals 1959, premi Festa o Sólo tú Edità altres obres com Fill meu 1954 També havia treballat com a dobladora i directora de doblatge

Fundada l’any 1971, té com a finalitat l’afirmació de l’ideal esportiu i la difusió dels seus valors morals, culturals i formatius És membre del Panathlon Club Internacional creat a Venècia l’any 1951 Entre les seves activitats destaca la concessió anual, des del 1979, del Premi Panathlon per a persones que hagin treballat a bastament en l’ajuda i el desenvolupament d’una activitat esportiva, i el premi a l’Esportivitat, atorgat des del 2006