Resultats de la cerca

Fou secretari tresorer del Club Ciclista Banyoles 1985 El 1991 adquirí la categoria d’àrbitre de nivell aspirant i el 1999 assolí el nivell nacional i arribà a arbitrar curses com la Volta a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc, la Challenge de Mallorca, la Vuelta a Múrcia i els circuits de Getxo i Llodio

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol

Fou lloctinent del capità general a València 1642, i després lloctinent del tresorer general 1642-46 Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses 1650 El 1652 s’installà a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d’Àustria Fou veedor general de l’exèrcit de Catalunya 1656-59 i lloctinent de Mallorca 1665-69

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia

Es distingeixen entre ells el senescal de tradició comtal, que remunta al s XI, el majordom de tradició aragonesa, el canceller, el tresorer, el cambrer o camarlenc, el reboster, el protonotari, el mestre racional, i molts d’altres Pere I en data imprecisa, Pere II 1277, Jaume II 1308 i sobretot Pere III 1344 regularen el funcionament de la casa del rei en sengles disposicions

Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escrivà de cambra, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 L’any 1847 fundà el Cercle del Liceu

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

El 1930 promocionà els primers Campionats de Catalunya infantils de natació i el 1931 fou nomenat president del Club Natació Athlètic i tresorer de la Federació Espanyola de Natació Al gener del 1933 fou elegit president de la Federació Catalana de Natació, però no pogué prendre possessió del càrrec a causa de la seva mort prematura També fou vicepresident de la Federació Catalana de Boxa

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987