Resultats de la cerca

Segons Lluís G Constans, al segle XIII surt documentada una família de cavallers a Vilert La quadra de Vilert era part de la senyoria dels Sales Segons aquest autor, el 1242, trobem un Bernat de Vilert “Bernardus de Villacerto” l’any 1271 és esmentat un Ramon de Vilert Sembla, segons Constans, que el 1357 la fortificació de Vilert fou comprada pel monestir de Banyoles Darrerament, l’anomenat castell dels Moros, a les Anglades de Vilert, ha estat reconstruït pel seu propietari Des de l’exterior, hom pot veure alguns panys de paret d’època medieval

Foli 11 del ms 82, amb la caplletra E, estructurada a partir de la torsió d’una au ECSA - J Colomé Manuscrit realitzat en pergamí * Cada foli mesura aproximadament 265 × 185 mm Les planes són ocupades per 19 línies de text, a una sola columna, encabides dins una caixa d’escriptura de 180 × 105 mm Les rúbriques són en vermell i els diferents folis foren numerats modernament amb xifres aràbigues El llibre és construït amb quadernets de quatre bifolis, ordenats mitjançant un reclam collocat verticalment a la part interior del darrer foli al vers Des de Denifle-Chàtelain hom ha proposat una…

Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la…

La família Bigues senyorejà aquest casal des del segle XI Els documents esmenten els germans Ponç i Pere de Bigues el 1156 Encara al segle XIV n’eren els propietaris Bernat i Guillem de Bigues El 1425 apareix Humbert de Bigues com a senyor d’aquesta mansió A partir d’aquest moment, no trobem cap més notícia sobre la família Bigues Segons sembla, el terratrèmol del 1448 ensorrà aquest casal Al segle XVIII tenia la possessió d’aquest edifici Francesc Anton Grimau i de Corbera Després passà a Joan Vadell i, posteriorment, al baró de Segur

Les notícies que tenim documentades sobre el castell o casal de Vallverd són molt escasses Al final del segle XII, consta en el testament, datat el 1190, de Bernat de Vallverd que aquest havia manat construir una capella sota l’advocació de sant Jaume dins de l’esmentada fortalesa No sabem per quina raó, el 1205, aquest Bernat, juntament amb la seva esposa Berenguera, testaren de nou Entre les deixes testamèntaries trobem una referència a la casa de Vallverd, que tenen en franc alou Fan hereu d’aquesta possessió el seu fill Bernat D’aquest casal, actualment, en resten alguns…

Antiga església parroquial, ara del tot desapareguda, que es trobava prop de la confluència del Ter amb el torrent de Fontejau, al NW de la ciutat L’església havia estat víctima de molts aiguats, fins que fou destruïda el setembre de 1808 per facilitar la defensa de la ciutat davant els assetjaments francesos L’any 1268 és anomenada Sancti Pontii de Fonteajallo , nom que el 1362 trobem sota la forma Fonte agello A partir del 1809 el lloc va dependre religiosament de Talaià, raó per la qual a vegades és anomenada impròpiament Sant Ponç de Talaià

Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…

Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en…

És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…

No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi